La queratitis neurotròfica és una malaltia degenerativa rara de la còrnia, causada per la disminució o l’absència de sensibilitat corneal. El mecanisme patogènic més habitual és la lesió de la innervació corneal trigeminal, i són múltiples les causes, oculars i neurològiques, que poden provocar-la, bé sigui a nivell del nucli localitzat a la protuberància, el gangli de Gasser, la branca trigeminal oftàlmica, el nervi nasociliar o les fibres del nervi ciliar llarg.

Clínicament es manifesta amb fallada epitelial, que pot progressar a ulceració, defectes en la cicatrització, dissolució corneal i perforació. Encara que el diagnòstic s’orienti fàcilment a partir de la història i les troballes clíniques, el maneig d’aquesta entitat és un dels més difícils i desafiants de la patologia corneal. Un defecte epitelial en el context d’hipoestèsia corneal suposa un repte terapèutic que requereix un maneig precoç i agressiu amb l’objectiu de prevenir la ulceració i possible perforació.

No existeixen dades en la bibliografia sobre l’epidemiologia d’aquesta entitat clínica.

L’article complet està disponible en el document adjunt.

Font:

Zoraida del Campo Carrasco. Cap clínic. Departament de Superfície Ocular. Hospital de la Santa creu i Sant Pau. Barcelona. Departament de Superfície Ocular. Grup Admira Visión (IOI). Barcelona.

Miguel Ángel Gil Arnal i Ana M. Bruix Tudó. Departament de Superfície Ocular. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona.

La queratitis neurotrófica es una rara enfermedad degenerativa de la córnea causada por la disminución o la ausencia de sensibilidad corneal. El mecanismo patogénico más habitual es la lesión de la inervación corneal trigeminal, y son múltiples las causas, oculares y neurológicas, que pueden provocarla, bien sea a nivel del núcleo localizado en la protuberancia, el ganglio de Gasser, la rama trigeminal oftálmica, el nervio nasociliar o las fibras del nervio ciliar largo.

Clínicamente se manifiesta con fallo epitelial, que puede progresar a ulceración, defectos en la cicatrización, disolución corneal y perforación. Aunque el diagnóstico se oriente fácilmente a partir de la historia y los hallazgos clínicos, el manejo de esta entidad es uno de los más difíciles y desafiantes de la patología corneal. Un defecto epitelial en el contexto de hipoestesia corneal supone un reto terapéutico que requiere un manejo precoz y agresivo con el objetivo de prevenir la ulceración y posible perforación.

No existen datos en la bibliografía acerca de la epidemiología de esta entidad clínica.

El artículo completo está disponible en el documento adjunto.

Fuente:Zoraida del Campo Carrasco. Jefe clínico. Departamento de Superficie Ocular. Hospital de la Santa creu i Sant Pau. Barcelona. Departamento de Superficie Ocular. Grupo Admira Visión (IOI). Barcelona.

Miguel Ángel Gil Arnal y Ana M. Bruix Tudó. Departamento de Superficie Ocular. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona.