Repercusions d’un any de pandèmia per la Covid-19
Aquesta setmana s’ha complert un any de l’inici de la pandèmia per la Covid-19 a casa nostra. Ha estat un any molt dur per a tots, no tan sols pels més de 500.000 contagiats i els més de 21.000 morts, que portem acumulats actualment a Catalunya, sinó per les repercussions sobre l’economia i la salut mental de les persones. En aquest sentit, l’estrès, l’ansietat, la tristesa, la soledat, la depressió, l’augment de les addiccions i la por al contagi són les principals conseqüències i la seva incidència entre la població ha augmentat de forma significativa.
Vacuna contra la Covid-19. Esperança i dubtes
Les expectatives generades amb la validació de les diferents vacunes contra la SARS-CoV-2, que origina la malaltia de la Covid-19, per part de les autoritats sanitàries han suposat un fil d’esperança que permet veure la llum al final del túnel. Això és especialment necessari per a les persones afectades per la fòbia al contagi, les més afectades a nivell de salut mental (al marge de les que han patit la malaltia o experiències traumàtiques amb éssers estimats afectats per la mateixa) i fins i tot física, atès que han deixat de fer moltes coses necessàries per al seu benestar, com a esport o fins i tot, visites mèdiques i tractaments de patologies greus.
En contraposició, el fet que el procés d’elaboració i testatge de les diferents vacunes contra la Covid-19 aprovades per les autoritats sanitàries s’hagi realitzat de forma exprés, ha generat molts dubtes entre la població, que es veuen agreujats per la controvèrsia que generen molts mitjans de comunicació. En aquest sentit és molt necessari buscar informació a canals adequats i procedent d’experts acreditats.
Vacuna contra la Covid-19, sí o no? La veu dels experts
En els darrers dies, la retirada temporal preventiva de la vacuna de Astrazeneca, per part de les autoritats sanitàries, mentre s’investiga si hi ha relació amb alguns casos de trombosi registrats en alguns països europeus, ha contribuït a incrementar l’alarma social i la inseguretat de moltes persones reticents a vacunar-se.
Segons els estudis de què es disposa, les vacunes de Pfizer i Moderna confereixen una immunitat de el 95%, davant el 70% de la de Astrazeneca.
Tal com destaquen epidemiòlegs rellevants com Oriol Mitjà, l’objectiu de la vacunació és aconseguir la immunitat comunitària o de grup, que impedeix la transmissió de virus i, per aconseguir-la, cal que es vacuni de forma global a tota la població del planeta.
En conseqüència, si pretenem eradicar l’afectació de virus SARS-Cov-2, causant de la Covid-19 cal, d’una banda, trobar fàrmacs que evitin les complicacions més greus de la malaltia (una altra de les línies sobre les que s’està investigant) i, d’altra, aturar la seva transmissió, i això només es pot fer mitjançant la immunitat de grup que atorguen les vacunes.
Si ens fixem en el comportament d’altres virus d’alta transmissió i gravetat al llarg de la història, les vacunes han estat determinants per frenar la seva expansió i gravetat. Mentre no s’aconsegueix la immunitat comunitària, els virus van mutant i cada vegada és més complicat poder combatre’ls. D’aquí la gran importància de vacunar-se.
Si bé és cert que encara es tenen pocs coneixements sobre aquesta malaltia i sobre els efectes secundaris de les vacunes, quan les autoritats sanitàries les validen, ho fan en base a una seguretat més que raonable sobre el fet que els beneficis superen en gran mesura als possibles riscos. D’altra banda, quan es detecta algun risc superior a l’esperat, com és el cas actual de la vacuna de Astrazeneca, se suspèn temporalment l’administració per investigar-ho en profunditat, i això hauria de conferir precisament una dosi de seguretat i no d’inseguretat.
Si tinguéssim a disposició la millor vacuna possible i en quantitat suficient per vacunar tota la població mundial, no existiria controvèrsia, ni tanta ambivalència sobre la decisió de vacunar-se o no. La realitat és que disposem de les vacunes que disposem, i hem de valorar molt positivament el fet de tenir-les al nostre abast, perquè hi ha molts països en què aquest opció encara no és una realitat, ni les persones es poden plantejar la disjuntiva sobre vacunar-se o no.
Atesa la insuficiència d’un nombre de vacunes suficient per poder abastar a tota la població, als experts se’ls plantegen una altra línia de debat encara oberta: És millor tenir a poca població vacunada amb les dues dosis, que proporciona major immunitat, o és preferible vacunar un major nombre de persones amb la primera dosi per tenir-les protegides, encara que sigui en menor mesura i espaiar més la segona dosi?
Pel que fa de la recomanació de no utilitzar la vacuna de Astrazeneca en majors de 55 anys, basant-se el raonament que els estudis clínics no han demostrat la seva eficàcia en aquest col·lectiu, Mitjà pensa que entre els joves la possibilitat de complicacions és baixa i permetria la immunitat de grup que proporciona aquesta vacuna deté la transmissió. Si posteriorment, es vol aconseguir una protecció de el 95%, es pot optar a posar la segona dosi de Pfizer, perquè no són incompatibles, en opinió de l’expert.
Si ens basem en l’evidència científica, és constatable el fet que a les residències en què s’ha vacunat a professionals i interns, els contagis han caigut en més del 50%, segons dades de Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Per tant, la vacunació s’està demostrant una eina útil i necessària per combatre la Covid-19.
Com a col·lectiu mèdic, recomanem la vacunació, que ja hem aplicat a tot el nostre personal, a tota la població.
Prof. Dr. Jesús Costa Vila
Director Mèdic
