Estat actual del trasplantament de còrnia
La Dra. Zoraida del Camp, experta en trasplantaments de còrnia relata el funcionament del banc de teixits i ens proporciona algunes xifres sobre l’activitat d’aquest procediment.
L’OCATT, Organització Catalana de Trasplantaments, té com a objectiu principal de gestionar el nombre de trasplantaments necessaris per donar resposta a la demanda, garantint la qualitat del procés. És la responsable de planificar, ordenar i coordinar les activitats relacionades amb l’extracció, la conservació, la distribució, el trasplantament i l’intercanvi d’òrgans i teixits per utilitzar-los amb finalitats terapèutiques a Catalunya.
La còrnia és un teixit procedent d’un donant cadàver i, a diferència dels trasplantaments d’òrgans, no hi ha una llista d’espera per rebre el trasplantament. Quan es detecta, per part del metge, la necessitat d’un teixit corneal es fa la sol·licitud al banc de teixits i el temps d’espera és el temps que es triga a detectar el teixit idoni per a cada pacient.
Segons les dades de l’OCATT en l’any 2016 van existir 2369 donants oculars obtenint-4687 còrnies de les quals el 85,9% es van processar. De les còrnies processades el 50,7% van ser còrnies viables i el 49,3% no viables majoritàriament per causa del propi teixit donant que no es trobava en les condicions òptimes. Així l’any 2016 es van dur a terme a Catalunya 1313 trasplantaments corneals. Observant aquestes dades podem concloure que cal un elevat nombre de donants perquè menys del 50% de les còrnies seran processades i vàlides per ser trasplantades i col·laborar en la recuperació visual dels pacients.
Al banc de teixits s’encarreguen de l’extracció, conservació i també preparació de la còrnia segons el tipus de trasplantament que es vagi a realitzar. Si el trasplantament serà penetrant, de tot el gruix, la còrnia es necessita sencera; però si es va a dur a terme un trasplantament lamel·lar, parcial, d’alguna de les capes cornials, el banc talla la còrnia pre-preparant el teixit. En els últims anys observem una disminució dels procediments penetrants
a favor dels procediments lamelares, amb l’objectiu de conservar les capes cornials pròpies del pacient que no estan danyades, i així disminuir el risc de rebuig.
Tot i que els ulls no són òrgans que comprometen la vida del pacient, és cert que la manca de visió si condiciona de manera significativa la seva qualitat. Quan les lesions i malalties afecten la còrnia el trasplantament pot comportar la recuperació visual.
