Parpelles i vies lagrimals

Informa't sense compromís!

    Parpelles i vies lagrimals

    Els problemes en les parpelles, òrbites i les vies lagrimals són tractats per especialistes en cirurgia oculoplástica. Aquests professionals no només s’ocupen del resultat estètic sinó també de la correcta funció de l’ull i els seus annexos.

    Patologies relacionades

    Blefaritis

    Blefaroespasme

    Mussol i calazi

    Entropi i ectropion

    Lagoftalmia

    Llagrimeig o epífora

    Parpelles caigudes, i potes de gall

    Ptosi palpebral

    Tumors oculars

    Blefaritis

    La blefaritis és una inflamació de les parpelles (s’inflamen), quan partícules de greix i bacteri cobreixen la vora de la parpella proper a la base de les pestanyes.

    Si bé les causes bàsiques de la blefaritis no es coneixen amb exactitud, pot estar associada amb una infecció ocular bacteriana, símptomes d’ull sec, o certs tipus de malalties de la pell com la rosàcia.

    En les persones que pateixen blefaritis, es produeix massa oli per part de les glàndules properes a la parpella. Una afecció cutània, anomenada dermatitis seborreica o seborrea, la qual sovint compromet el cuir cabellut, les pestanyes, les parpelles, darrere de les orelles i els plecs del nas.

    Símptomes

    No sempre els símptomes son similars, depenent de la causa que origini la blefaritis, que pot ser al·lèrgica, infecciosa, seborreica, irritativa o mixta, una barreja de elles. A les al·lèrgiques pures, al·lèrgia a cosmètics moltes vegades, la vora de la parpella apareix enrogit per marcada vasodilatació, és la anomenada forma eritematosa, de tractament senzill, basat en evitar el contacte amb el producte al·lèrgic (maquillatge, cremes, to d’ulls, etc ).

    Els símptomes més comuns són:

    • Irritació
    • Enrogiment
    • Picor
    • Coïssor
    • La blefaritis pot estar lligada a mussols i calazis repetitius.

    Prevención

    És important tenir una bona rutina de neteja diària dels ulls i les pestanyes per intentar evitar la blefaritis. Recomanable usar toallitas netejadores, i amb cura sense estrènyer molt o refregar, netejar les pestanyes i els parpados tant inferiors com a superiors.

    Blefaroespasme

    El blefaroespasme consisteix en el tancament involuntari de les parpelles, de manera crònica, repetititva i bilateral.

    El seu origen és de tipus neuronal. Inicialment es percep un augment del parpelleig, que es va fent cada vegada més intens, i fins i tot impedir l’obertura de les parpelles, cosa que invalida la visió del pacient.

    Sol produir-se amb major incidència a partir dels 50 anys, en dones i amb certa predisposició genètica.

    L’origen pot ser de tipus neuronal, secundari a determinada medicació o causa de sequedat ocular.

    Síndromes associats al blefaroespasme

    Cal diferenciar el blefaroespasme d’altres afeccions amb les que es pot confondre:

    • Tics en els ulls: són més freqüents en persones joves o nens i poden afectar a tan sols un ull. Excepte si el pacient pateix la Síndrome de Tourette, o ha consumit substàncies tòxiques que puguin haver afectat el sistema nerviós central, les causes concretes són d’origen desconegut però s’agreugen amb l’estrès, l’ansietat o la fatiga.
    • Mioquimies orbiculars: són petites tremolors de les parpelles deguts a contraccions de la musculatura orbicular. No sol ser perceptible més que pel pacient i cedeix de forma espontània. S’associa a episodis d’estrès i consum de substàncies excitants.
    • Espasme hemifacial: moviment involuntari de tot un costat de la cara. Aquesta patologia sol ser produïda per una petita malformació vascular intracranial que comprimeix el nervi facial, irritant-lo i provocant els espasmes.

    Síndromes asociados al blefaroespasmo

    • Apràxia: Impossibilitat d’obrir la parpella fins un temps després de cada espasme.
    • Síndrome de Meige: És l’extensió dels espasmes de les parpelles cap a altres grups musculars de la cara, que poden arribar a afectar fins i tot la musculatura del coll i del sistema respiratori, afectant la fonació.

    Tractament

    El tractament dependrà de la causa que ocasiona el blefaroespasme i pot ser tan divers com el farmacològic, la injecció de toxina botulínica o la miectomía. En qualsevol cas, ha de ser un oftalmòleg especialista en oculoplastia qui ho determini.

    Del mussol al calazi

    Què és?

    El mussol és una inflamació d’una glàndula de la base de les pestanyes, que produeix una inflamació a la parpella, acompanyada de molèsties, més o menys acusades, al parpellejar.

    En funció de la seva localització, dins o fora de la parpella, el mussol pot ser intern o extern.

    L’intern es produeix per una infecció de les glàndules sebàcies de Meibomio, que es troben en l’espessor de la parpella.

    El extern es produeix per una inflamació d’un fol·licle de la pestanya i de les seves glàndules, trucades de Zeis o Moll.

    Quan les glàndules de Zeis s’inflamen de forma permanent, o quan els conductes de les glàndules de Meibomio s’obturen, impedint que el greix flueixi amb la llàgrima, el mussol es cronifica i s’endureix donant lloc a un nòdul anomenat xalació.

    Causes

    Les causes inflamatòries que donen lloc als mussols tenen el seu origen en bacteris de la pell. Algunes malalties de la pell, com la psoriasis, la dermatitis seborréica, l’acne rosàcia, la blefaritis; un tipus de pell grassa i gruixuda; l’adolescència o l’embaràs; o determinats hàbits alimentaris i tòxics poden afavorir aquest trastorn que, en molts casos s’acaba cronificant.

    Entropi i ectropion

    Què és l’Entropi i ectropion?

    Es tracta de malposiciones del marge de la parpella que trencada cap a fora (ectropion) o cap a dintre (entropion). Els símptomes que produeixen es divideixen en:

    • Símptomes lleus: llagrimeig i irritació
    • Símptomes moderats: queratitis, úlceres i infeccions en la còrnia

    Causes

    • Envelliment que afebleix la musculatura i aquesta es distén a l’excés, despenjant-se
    • Cicatrització de traumatismes, cremades
    • Inflamacions cròniques de la conjuntiva

    Lagoftalmia

    La lagoftalmia o lagoftalmos és la impossibilitat de tancar completament un o ambdós ulls. Aquest problema pot ser causat per un problema nerviós (una paràlisi facial) o tenir una causa mecànica, com una cicatriu a la parpella.

    En quedar un espai entre la parpella superior i l’inferior, la superfície ocular queda exposada, el que pot donar lloc a sequedat ocular i infeccions, comprometent la qualitat de la visió i arribant fins i tot a amenaçar la integritat de l’ull si arriba a produir ulceració corneal o perforació.

    Causes del lagoftalmos

    La lagoftalmia pot deure a causes de tipus:

    • Mecànic. En aquest tipus de lagoftalmia, algun factor extern impedeix el tancament de l’ull: una cicatriu a la parpella o la conjuntiva, una retracció palpebral, exoftalmos, laxitud palpebral, atròfia després d’una cremada…
    • Nerviós. En aquest cas, una lesió al nervi facial pot impedir el tancament de les parpelles. El nervi facial és l’encarregat de transmetre la informació nerviosa al múscul orbicular. Quan aquest nervi és afectat per una paràlisi facial, un tumor, un trauma, o alguna malaltia cerebrovascular, el múscul és incapaç de tancar totalment les parpelles.

    Símptomes del lagoftalmos

    Els símptomes que es produeixen a causa de l’exposició de la superfície ocular i la consegüent sequedat són:

    • Llagrimeig.
    • Sensació de cos estrany
    • Irritació ocular
    • Visió borrosa

    Prevenció i tractament

    La lagoftalmia no es pot prevenir, excepte en els casos en què es dóna per una retracció palpebral després d’una cirurgia de blefaroplàstia. Encara que no pugui prevenir, sí que és important detectar-per reduir els riscos per a la visió i iniciar el tractament adequat com més aviat millor.

    En lagoftàlmies lleus, amb pocs o nuls símptomes de sequedat, el tractament consisteix a lubricar la superfície ocular mitjançant llàgrimes artificials, pomades oftàlmiques o càmeres humides per evitar complicacions futures.

    En lagoftalmos més greus, a més de la lubricació freqüent es pot recórrer a la cirurgia per corregir el problema (depenent del grau d’exposició de l’ull i del funcionament del múscul orbicular).

    Llagrimeig o epífora

    Per què ploren els ulls?

    Els ulls poden plorar constantment per moltes causes. Bàsicament podem englobar en dos grans grups: les que tenen com a origen anomalies en el drenatge de les llàgrimes i les que es deriven d’un excés de producció de llàgrimes.

    Diagnòstic de l'obstrucció lacrimal

    Per tal de comprovar si la via lacrimal està lliure o presenta alguna obstrucció, l’oftalmòleg procedeix a realitzar el sondatge d’aquesta via mitjançant una cànula molt fina. El procediment és indolor, encara que pot resular molest.

    Si cal una comprovació més minuciosa de l’estat de la via lacrimal, es pot requerir una Dacriocistografia. Aquesta prova consisteix en l’aplicació d’una solució de contrast i l’observació radiològica del seu recorregut al llarg de la via lacrimal, per detectar si flueix durant tot el recorregut de l’ull fins al nas, o es paralitza en algun punt.

    Si es sospita que l’obstrucció estigui ubicada a nivell del nas, serà el otorinolaringòleg qui comprovarà el pas, mitjançant el rinoscopi o, en cas necessari, sol·licitant un TAC de les fosses nasals, per tal de comprovar la seva situació anatòmica. Això sol ser necessari en cas de traumatismes.

    Anomalies del drenatge lacrimal: obstrucció de la via lacrimal

    L’anomalia del drenatge lacrimal més freqüent és l’obstrucció de la via lacrimal.

    La via lacrimal és un conducte que parteix del sac lacrimal cap al nas. Les llàgrimes que es produeixen en condicions normals, solen evaporar o drenar cap al nas a través de la via lacrimal.

    Quan la producció de llàgrimes supera la capacitat d’evacuació a través de la via lagimal, és quan la llàgrima vessa fora de l’ull. Això passa, de forma puntual en episodis de plor, o de forma permanent quan existeix una patologia.

    L’obstrucció de la via lacrimal pot ocórrer tant en adults com en nens i donar lloc a freqüents infeccions als ulls.

    En els nadons, sol ser conseqüència d’una immaduresa de la funcionalitat del sistema de drenatge, i acostuma a corregir espontàniament amb el pas del temps. En el cas que generi infeccions oculars i no es corregeixi passats uns mesos, se sol optar pel drenatge mitjançant sonda.

    En els adults, sol passar que, amb el pas del temps el conducte lacrimal es va estrenyent fins a arribar a tancar-se. Això passa, amb més repercussió en dones de més de 50 anys i produeix enrogiment del sac lacrimal, laxitud de la parpella inferior, dolor i infeccions oculars. Aquesta patologia rep el nom de dacriocistitis. Altres causes poden ser d’origen genètic, provocades per traumatismes, per neoplàsies o per dacrolitiasi (formació de càlculs en el sac lacrimal).

    Un altre tipus d’anomalies del drenatge lacrimal provenen del defecte de bombament o succió de les llàgrimes cap a la via lacrimal. Les causes són l’envelliment, la paràlisi facial o el ectropion (torsió de la parpella).

    Anomalies en la producció de llàgrimes

    És possible que la via lacrimal flueixi normalment però l’ull presenti un excés de producció de llàgrimes.

    Encara que sembli paradoxal, sovint això és a causa d’un ull sec. La patologia de l’ull sec es produeix per processos inflamatoris que danyen la glàndula encarregada de produir les llàgrimes. En aquest cas, l’ull suporta un dèficit de llàgrimes que, al seu torn, genera irritació ocular. Quan la glàndula lacrimal principal detecta aquesta irritació, es hiperestimula, de forma reflexa, per produir episodis d’excessos puntuals de llagrimeig.

    Per tractar aquest tipus de llagrimeig, que no és causa sinó conseqüència d’una altra patologia ocular, la de l’ull sec, cal abordar la causa.

    Es pot solucionar la obstrucció de la via lacrimal?

    En els nens sol ser suficient la dilatació de la via lacrimal mitjançant sondes,
    realitzant sota sedació anestèsica.

    En els adults només pot solucionar amb cirurgia, anomenada dacriocistorinostomia, amb la qual es fa un nou conducte que comunica la part alta de la via lacrimal amb la fossa nasal. La cirurgia es realitza amb anestèsia local i no precisa ingrés.

    Parpelles caigudes, bosses als ulls, potes de gall

    Amb el pas del temps, la pell va perdent la seva elasticitat, i la musculatura el seu to, i es van formant capes de greix entre una i altre. En el cas de les parpelles, això comporta un despenjament del múscul i l’excès de pell, i la formació de bosses de greix. Com a conseqüència d’això, la persona sembla més gran del que és o te una aparença cansada.

    Això acostuma a produïr-se a partir dels 40 anys de forma progressiva i diferent a cada persona. El procés, sovint es veu accelerat per situacions d’estrès o manca de descans.

    La blefaroplàstia o cirurgia palpebral, és la que corregeix quirúrgicament aquest problema estètic.

    Les potes de gall i les arrugues a l’entrecelles també poden tractar-se mitjançant injeccions de proteïna botulínica, amplement coneguda com a Botox, però la solució és temporal i requereix d’aplicacions periòdiques per al manteniment del resultat.

    Ptosi palpebral

    Què és la ptosi palpebral?

    La ptosi fa referència al despenjament d’un òrgan o zona anatòmica. En el cas de l’oftalmologia, aquesta zona és la parpella.

    La ptosi pot afectar un o ambdós parpelles (unilateral / bilateral) i aparèixer a qualsevol edat.

    Pot generar problemes de visió, en el cas en què la parpella arribi a solapar la pupil·la.

    En el cas dels nens, ja que estan en procés de desenvolupament físic i de les funcions dels seus, les conseqüències poden ser més serioses, l’ordre de la torticoli amb mentó elevat, per compensar la posició de la pupil·la afectada, o la ambliopia o ull gandul, ja que l’ull afectat deixa de realitzar la seva funció, que assumeix l’altre ull.

    Quins són els símptomes de la ptosi parpebral?

    • Estètic: caiguda visible de la parpella respecte de la seva posició normal
    • Pèrdua de visió en l’ull afectat
    • Ambliopia

    Quines són les causes de la ptosis parpebral?

    • Congènita: Des del naixement, a causa d’una alteració en el desenvolupament del múscul elevador de la parpella en l’embrió.
    • Envelliment: En edat adulta i de forma progressiva es pot produir un despenjament del múscul elevador de la parpella.
    • Altres: Degeneracions neurològiques i / o musculars, reaccions al · lèrgiques, traumatismes locals …
    • Anaurismes o tumoracions intracranials: en aquest cas, la ptosis es desenvolupa amb molta rapidesa i és un símptoma d’alarma que requereix una exploració completa.

    Tractament

    El tractament és quirúrgic.

    Preguntes freqüents sobre la cirurgia ocular

    Per què canvia l'aspecte estètic dels ulls?

    L’envelliment canvia l’aspecte dels ulls i amb ell, la qual cosa expressen. Amb el pas del temps es produeix un excés de pell, múscul i greix en les parpelles donant lloc a les conegudes arrugues i borses. A més la pell i els teixits de la parpella perden elasticitat. En casos severs, l’excés de pell pot caure sobre les pestanyes i reduir el camp de visió.

    Aquests canvis alteren l’expressió facial i provoquen una mirada més cansada i trista.

    Com es poden rejovenir els ulls?

    La cirurgia que modela les parpelles es diu blefaroplastia. Amb aquesta cirurgia s’elimina l’excés de pell, múscul i greix. Pot realitzar-se tant en la parpella superior com en l’inferior. Habitualment es realitza sota anestèsia local amb sedació i sense ingrés hospitalari.

    La cirurgia no elimina les arrugues perioculares com les %o201Cpatas de gall%o201D o les localitzades en l’entrecejo. Aquestes arrugues es corregeixen amb toxina botulínica de forma segura i eficaç.

    El primer pas serà realitzar una primera visita amb el cirurgià. En aquesta primera visita es realitza una història clínica per conèixer l’estat general de salut, una exploració de la visió i dels ulls, i un estudi de les parpelles. Serà útil poder disposar d’alguna foto de quan era més jove, perquè el cirurgià pugui entendre millor quins canvis han ocorregut amb el pas del temps i poder oferir una cirurgia més personalitzada i natural. Després pacient i cirurgià participaran en un diàleg per conciliar les expectatives inicials amb les possibilitats reals i valorar la relació entre els beneficis i els riscos.

    T’oferim una cirurgia personalitzada per corregir els canvis provocats pel pas del temps sense canviar els teus trets de sempre. Et veuràs i et veuran més jove, però no diferent.

    Queden cicatrius visibles?

    La cicatriu quirúrgica no serà visible. En la parpella superior la cirurgia es realitza a través d’una incisió en un plec natural que ocultarà la cicatriu. En la parpella inferior es realitza per dins de la parpella, a través de la conjuntiva.

    Quines malalties augmenten el risc de la cirurgia?

    Abans de plantejar la cirurgia ha d’existir un correcte control de malalties com la hipertensió arterial i la diabetis, i problemes de cor o respiratoris. Ha de valorar-se cada cas individualment.

    També és important valorar malalties prèvies dels ulls, sobretot l’oftalmopatía associada al tiroide i la Síndrome d’ull sec, a més d’altres problemes de la superfície ocular.

    Algunes persones a més de l’excés de pell i grassa, presenten una caiguda de la parpella per feblesa del múscul que obre l’ull o per laxitud del tendó d’aquest múscul. En aquests casos, ha d’associar-se cirurgia sobre el múscul elevant la parpella per aconseguir un bon resultat funcional i estètic.

    Com és el dia de la cirurgia?

    Acudirà al quiròfan en dejú, amb les proves preoperatorias, sense maquillatge ni joies. Ja en el quiròfan, l’anestesista li posarà una medicació perquè no li molesti la injecció de l’anestèsic local i perquè estigui tranquil·la i relaxada durant la cirurgia. La cirurgia dura entre 1 i 2 hores. Una hora després de la cirurgia podrà tornar a casa. A l’alta, rebrà per escrit la medicació i les cures del postoperatorio.

    A quina edat es recomana el seu ús?

    La majoria dels pacients es troben entre els 40 i els 70 anys, però pot utilitzar-se amb seguretat a partir dels 30 anys en persones que tendeixen a contreure a l’excés els músculs quan llegeixen, condueixen o s’exposen al sol, per prevenir la formació de les arrugues perioculares.

    Urgències oftalmológiques

    El servei de Urgències Oftalmológicas d’Admira Visió està a la disposició dels pacients les 24 hores, els 365 dies de l’any, tant a nivell mèdic com a quirúrgic. Atenció immediata sense esperes.

    Rejoveniment de la mirada sense cirurgia

    Tècniques de rejoveniment de la mirada sense cirurgia

    La medicina estética ha experimentado importantes cambios en los últimos años, encontrando soluciones eficientes para problemas que antes tenían tan sólo tratamiento quirúrgico.

    Nuestros especialistas en oculoplastia realizan tratamientos estéticos para eliminar patas de gallo, arrugas de entrecejo y otras líneas de expresión faciales, con los métodos más modernos y eficaces, usando productos de gran calidad y con garantía médica de profesionalidad.

    La medicina estètica ha experimentat importants canvis en els últims anys, trobant solucions eficients per a problemes que abans tenien tan sols tractament quirúrgic.

    Els nostres especialistes en oculoplastia realitzen tractaments estètics per a eliminar potes de gall, arrugues d’entrecella i altres línies d’expressió facials, amb els mètodes més moderns i eficaços, usant productes de gran qualitat i amb garantia mèdica de professionalitat.

    Aquests procediments han de ser realitzats per un professional mèdic especialitzat. En els centres Admiravisión, ho apliquen els oftalmòlegs especialistes en oculoplastia, que a més estan certificats amb els segells de qualitat ISO 9001-2015.

    Infiltracions de toxina botulínica (Botox)

    Botox és el nom comercial que rep la toxina botulínica, produïda pel bacteri Clostridium Botulinum.

    S’utilitza per corregir les arrugues denominades dinàmiques, produïdes per la contracció dels músculs perioculares, com les anomenades “potes de gall” o les arrugues de l’entrecella.

    També s’utilitza en algunes malalties com el Blefaroespasmo.

    El tractament és indolor i no requereix pautes pre ni postoperatorias.

    Els efectes apareixen entre 3 i 5 dies després de la injecció i són temporals. Tenen una durada mitjana de sis mesos.

    Les possibles complicacions també ho són però són molt infreqüents si l’aplicació s’ha dut a terme correctament.

    En el cas de l’aplicació a casos de blefaroespasmo, en disminuir la freqüència del parpelleig, es pot produir certa sequedat de l’ull, que es corregirà amb llàgrimes artificials.

    La visita de control es duu a terme després d’una setmana. En aquest moment es valorarà el resultat obtingut i es decidirà si convé fer algun retoc.

    Les injeccions de toxina botulínica no resolen tics facials ni l’apràxia, síndrome associada al blefaroespasmo que dificulta l’obertura de la parpella després de cada espasmo.

    Aquest tractament està contraindicado en embarassades i puerperas que donin lactància materna als seus fills.

    Infiltracions d'estimuladors del col·lagen

    El tractament amb estimulador del col·lagen està indicat per a corregir, atenuar o eliminar arrugues o plecs en la pell, i per a la creació de volums, augment i remodelació facial.

    L’estimulador del col·lagen està compost de hidroxipatita càlcica, una substància que es produeix naturalment en el cos, barrejada amb un gel portador que es degrada completament en poques setmanes, temps durant el qual el cos comença a produir el seu propi col·lagen assegurant un efecte de llarga durada.

    L’estimulador del col·lagen és modelat pel metge per a adaptar-lo a les necessitats anatòmiques i per a produir l’efecte de farciment visible immediatament però l’efecte cosmètic dura menys de 12 mesos.

    L’especialista en oculoplastia ha de ser qui valori la conveniència i abast del tractament en cada cas particular.

    Hidratació facial amb àcid hialurónico

    Mitjançant la mesoteràpia facial, s’injecta directament a la mesodermis (la capa mitjana de la pell) un combinat d’àcid hialurònic, vitamines, oligoelementos i minerals antioxidants naturals, que augmenten la seva fermesa, la seva eleasticidad i la seva hidratació. És a dir que, es regenera directament on es precisa, allò que s’ha anat degradant amb el temps.

    Farciment facial d'àcid hialurónico reticulat

    Consisteixen a emplenar aquests solcs de la pell amb àcid hialurónico reticulat.

    La diferència entre l’àcid hialurónico que s’utilitza pel rejuvenecimiento facial del que s’utilitza per emplenar arrugues, resideix en el procés de reticulación de la substància en estat natural, que li confereix un major espessor i durabilitat.

    Peeling químic

    És un tractament químic que busca descamar la pell a fi d’eliminar les capes superficials que contenen les impureses i cèl·lules mortes, amb la finalitat de que la pell es regeneri amb cèl·lules noves.

    És recomanable realitzar un peeling químic associat a la bleferoplastia de la parpella inferior a fi de millorar els resultats de la intervenció en sanejar la pell d’aquesta zona i de la resta del rostre, a fi d’evidenciar un major rejuvenecimiento.

    També es pot realitzar sense associar-se a cap intervenció per millorar l’aspecte de la pell i eliminar petits defectes superficials.

    Tumors oculars

    Gonioscopia

    Existeixen diferents tipus de càncer ocular. Els de major gravetat com alguns tipus de hemiangiomas, el retinoblastoma o el limfoma requereixen abordatge per part de l’oncòleg.

    El cirurgià oculoplàstic tracta quirúrgicament aquells tumors cancerígens que requereixen ser extirpats. Els tumors oculars poden afectar l’òrbita (cavitat on es troba el globus ocular), parpelles i l’ull (conjuntiva, úvea, retina, nervi òptic). En cas necessari, el seu abordatge també es realitzarà de manera conjunta amb l’oncòleg que determinarà si és necessari completar el tractament amb quimioteràpia o radioteràpia.

    Els tumors susceptibles de ser extirpats són els carcinomes i els melanomes.

    Financem la teva mirada sense interessos

    A Admira Visión no volem que el preu suposi una barrera a l’hora de complir el teu desig de dir adéu a les ulleres i/o lents de contacte.

    Demana cita

    La primera visita sense compromís.
    Pregunta al metge tot el que necessites saber i decideix.

    Mútues concertades