Existeixen diverses patologies que dificulten a l’ull enfocar les imatges de l’exterior en la retina, són els denominats defectes refractius.
Trastorns comuns
Informa't sense compromís!
Miopia, hipermetropia i astigmatisme
Miopia
La miopia és un defecte de refracció que dificulta la visió des de lluny, però no afecta la de prop. Es produeix perquè les imatges s’enfoquen per davant de la retina.
Sol manifestar-se en la infància i evolucionar fins a completar la pubertat.
L’ull miop té una potència diòptrica excessiva i la imatge que es forma sobre la retina està desenfocada. L’operació de miopia corregeix l’excés de poder diòptric i fa que es formin imatges correctament enfocades sobre la retina.
Hipermetropia
La hipermetropia és un defecte de refracció que provoca que les imatges es vegin borroses de prop. Es produeix perquè les imatges s’enfoquen per darrere de la retina. Podem dir que és la patologia contrària a la miopia.
La majoria de nens neixen hipermetrops i es va corregint amb el temps i el creixement.
Per al seu correcte diagnòstic és necessàri la prova de la Cicloplegia.
Astigmatisme
L’astigmatisme és un defecte de refracció que fa que les imatges s’enfoquin de forma distorsionada sobre la retina, afectant la visió a qualsevol distància.
Pot presentar-se sola o associada a la miopia o la hipermetropia.
Presbícia o vista cansada
La presbícia o vista cansada és una disminució de la capacitat d’enfocament de l’ull que provoca una pèrdua de nitidesa en la visió pròxima.
El seu origen es troba en modificacions que sofreix el cristal·lí, una lent natural de l’ull que es troba entre la còrnia i la retina, que té la capacitat d’acomodació, és a dir, d’enfocar els objectes en funció de la distància a la qual es troben. Podria dir-se que és com el “zoom” d’una càmera fotogràfica.
Glaucoma
Es tracta d’un grup de malalties el denominador comú de les quals és el desenvolupament d’una neuropatia òptica progressiva, generalment bilateral, responsable d’una sèrie d’alteracions característiques tan anatòmiques (pèrdua de fibres nervioses de la retina i, secundàriament, augment de l’excavació papil·lar) com a funcionals (defectes en el camp visual).
Cataractes
L’aparició de la cataracta va freqüentment associada a l’edat. Es produeix generalment en persones per sobre dels cinquanta anys a causa d’un envelliment del cristal·lí, sense una causa coneguda, que motiva que aquest perdi la seva transparència. En fer-se més opac, dificulta la transmissió de la llum cap a la retina.
Demana cita
La primera visita sense compromís.
Pregunta al metge tot el que necessites saber i decideix.
