Índice de contenidos
Darreres novetats en Optometria
Aquest mes d’Abril ha tingut lloc el 24 Congrès Internacional d’Optometria, Contactología i Òptica Oftàlmica a Madrid al que han assistit membres de l’equip d’optometristes d’Admiravisión.
Els temes més destacats han estat:
1. Recerca clínica:
La investigació juntament amb la pràctica clínica diària són dos aspectes que han d’estar molt units, degut a que hom permet integrar les millors evidències obtingudes mitjançant la investigació amb la pròpia experiència del professional de salut.
L’assaig clínic és el disseny d’estudi més adequat per avaluar l’eficàcia d’una intervenció. S’hi comparen dos o més tractaments de manera prospectiva entre dos o més grups de pacients que presenten una condició concreta, després d’un període de seguiment, (fent un tractament o entrenament per als diferents grups), es comparen els resultats i es determina la eficàcia del tractament / entrenament. Es pot conèixer així el tipus de tractament / entrenament més adequat per a una condició concreta, segons el percentatge d’èxit que s’ha obtingut després d’un temps determinat.
En l’àmbit de l’optometria, s’estan realitzant estudis per comprovar l’eficàcia d’un entrenament com la teràpia visual en nens amb problemes d’aprenentatge. També s’estan desenvolupant estudis en el que s’utilitzen filtres cromàtics per ajudar a combatre l’estrès visual.
1.1. Teràpia Visual aplicada a nens amb problemes d’aprenentatge
La teràpia visual a més de realitzar-se per ajudar el pacient a millorar les seves habilitats de binocularitat o acomodació, també s’està desenvolupant per ajudar a millorar els problemes d’aprenentatge en nens. En aquest tipus de teràpies visuals, és molt important abordar una teràpia d’enfocament multidisciplinari (psicòleg, òptic-optometrista, psicomotricista, terapeuta ocupacional, fisioterapeuta, osteòpata, psicopedagog i logopeda).
Dins el desenvolupament psicomotor infantil la lateralitat es converteix en una etapa de vital importància. La lateralitat és una funció que fa possible que ens orientem en l’espai i en el temps, a més ens permet entendre i gestionar els codis escrits (lletres i números). Si en l’etapa en la qual el nen s’inicia amb l’escriptura, no ha desenvolupat una bona lateralitat molt possiblement tindrà dificultats en l’aprenentatge de la lecto-escriptura i un problema de comprensió. Per això és important una avaluació inicial molt completa que inclogui les aportacions de diversos professionals.
1.2. Filtres cromàtics utilitzats per evitar l’estrès visual:
Actualment també s’està investigant l’ús de filtres cromàtics per reduir l’estrès visual. L’estrès visual es refereix a símptomes de malestar visual i distorsió perceptiva, especialment davant de textos, els símptomes són d’origen neurològic, probablement cortical.
Els símptomes sovint remeten amb filtres de color, sempre que es triï individualment el millor color d’una gamma prou gran. Els estudis mostren que el tintat de precisió produeix una millora òptica de la velocitat lectora. S’està investigant també l’ús d’aquests filtres en pacients que presenten migranya i en pacients amb autisme.
2. Contactologia:
Actualment hi ha un nombre molt elevat de pacients que utilitzen lents de contacte com a correcció òptica al seu error refractiu, però malgrat els avenços produïts en el sector durant les últimes dècades, el nombre de pacients no ha estat incrementat com es podria esperar.
Habitualment a la clínica diària, ens trobem pacients que refereixen que han deixat d’utilitzar lents de contacte, per problemes d’incomoditat o intolerància a les mateixes (al voltant d’un 26% d’usuaris).
Un aspecte molt important a tenir en compte perquè no es produeixi l’abandonament durant l’ús de les lents de contacte, és el correcte manteniment, que ajuda en el confort durant el seu ús.
Moltes respostes inflamatòries a l’ús de lents de contacte estan relacionades amb la presència de bacteris a la superfície ocular, pel que l’usuari ha d’adoptar els procediments adequats per optimitzar la cura de les lents.
La major part de la població que utilitza lents de contacte està compresa entre 15 i 45 anys. La població més jove i els pacients prèsbites són el grup de població menys freqüent com a usuaris de lents de contacte.
2.1. Lents de contacte en nens:
L’adaptació de lents de contacte en nens menors de 15 anys continua sent una barrera per a la majoria de professionals de la visió. En els últims anys s’està augmentant el nombre d’adaptacions tant per a la pràctica d’esports, com per al control de la progressió de la miopia.
2.2. Lents de contacte en prèsbites:
Gairebé el 100% dels pacients prèsbites requereixen correcció òptica, però, aquest grup de pacients té un nombre d’usuaris de lents de contacte molt més baix. Per realitzar una bona adaptació és important valorar l’error refractiu del pacient prèsbita i conèixer la vida del pacient (activitats d’oci, vida laboral), per ser capaç de proporcionar-los un assessorament complet i individualitzat.
2.3. Contactologia extrema:
Avui dia hi ha dissenys de lents de contacte altament personalitzats i flexibles, que en algunes ocasions ens ajuden a millorar les visions en pacients amb queratocon, en pacients post-cirurgia refractiva que han resultats insatisfactòries (descentraments, illes centrals …) i altres exemples de còrnies irregulars.
– Lents de contacte en queratocon:
El queratocon és una ectàsia corneal progressiva i asimètrica, la seva evolució genera aberracions òptiques d’alt ordre, amb la conseqüent disminució de la qualitat òptica. Les aberracions d’alt ordre no poden ser compensades amb ulleres graduades, de manera que l’adaptació especialitzada de lents de contacte és la solució més adequada per recuperar la funció visual del pacient, a més que ajuda a respectar la integritat corneal.
La primera alternativa d’adaptació solen ser les lents rígides permeables al gas corneals (RPG corneals), encara que cada vegada, són més nombrós els dissenys de lents RPG corni-esclerals o completament esclerals que produeixen major comoditat i centrat. Les lents de contacte hidrofíliques, també són la solució per a alguns casos de pacients amb queratocon, malgrat la seva menor compensació de les aberracions d’alt ordre. Una altra opció també és la combinació de la lent de contacte hidrofilica amb una lent de contacte RPG cornial (Piggy-back).
– Lents de contacte en pacients amb sequedat ocular:
L’ull sec, és una alteració que es produeix en la superfície de la còrnia i la conjuntiva, per falta de llàgrima o per mala qualitat de la mateixa. Les lents de contacte esclerals, a més d’ajudar en la irregularitat corneal, també poden ser un element de tractament terapèutic en casos d’ull sec ja que aconsegueixen mantenir contínuament un reservori lacrimal, permetent reduir la simptomatologia i millorar la qualitat de vida del pacient.
2.4. Examen del segment anterior per a l’adaptació de lents de contacte:
És imprescindible realitzar un bon examen del segment anterior previ a l’adaptació de la lent de contacte, amb una anàlisi topogràfic i una observació mitjançant el biomicroscopi, per valorar: el perfil de la superfície corneal anterior, la pel·lícula lacrimal, la integritat de l’epiteli corneal , i la distribució del gruix de la còrnia.
L’avaluació durant l’adaptació de la lent de contacte es realitza mitjançant el fluorograma i la biomicroscòpia. És important després de retirar la lent tornar a fer una valoració de l’estat de la còrnia amb el biomicroscopi i tincions.
Actualment està començant a resultar molt important per a avaluar l’adaptació de les lents de contacte la tomografia de coherència òptica (OCT) de segment anterior.
La tomografia de coherència òptica (OCT) s’ha convertit en un instrument clínic i d’investigació fonamental per al escaneig ocular. Es pot veure l’adaptació de la lent de contacte in situ, examinant el gruix de les lents, l’espai entre la lent i la superfície ocular i els perfils de la vora de la lent, també ens permet mesurar l’altura sagital anterior de l’ull. És molt important avaluar la zona de transició corni-escleral, en l’adaptació de les lents de contacte, ja que s’espera que gràcies a l’obtenció d’aquesta mesura es permeti realitzar adaptacions molt més personalitzades per a cada pacient.
3. Envelliment ocular:
Un dels principals aspectes que tenen lloc durant l’envelliment ocular és la pèrdua d’acomodació, a causa de que l’ull perd la capacitat de poder realitzar la contracció del múscul ciliar provocant després el moldejament i augment de la curvatura del cristal·lí canviant així el seu error refractiu . La capacitat acomodativa de l’ull disminueix amb l’edat i condueix al desenvolupament de la presbícia. La presbícia és un procés d’envelliment normal que causa una reducció irreversible de la màxima amplitud acomodativa.
En l’envelliment ocular també poden tenir lloc diversos canvis en la superfície ocular com la disfunció de la pel·lícula lacrimal produint ull sec. Normalment això afecta a persones de 50 anys o més, sent més comú en les dones. El desenvolupament de la síndrome d’ull sec és un procés multifactorial on els factors de risc són l’edat, el gènere, la genètica, la nutrició, condicions ambientals, estil de vida, l’estat hormonal, medicaments … els símptomes típics són sequedat, sensació de cremor, coïssor, sensació de sorra i cos estrany, deficiència visual. La síndrome d’ull sec pot provocar una superfície ocular danyada.
L’envelliment de la població està directament relacionat amb un increment de pacients prèsbites, la compensació de la presbícia mitjançant lent oftàlmica és sens dubte l’opció més estesa, també es pot compensar amb lents de contacte. Però a més també hi ha una altra alternativa quirúrgica per a la correcció de l’error refractiu en totes les distàncies. La més establerta és l’implant de lents intraoculars multifocals, l’avanç tecnològic ha permès desenvolupar diferents dissenys de lents que proporcionen més d’un focus, amb l’objectiu de permetre als pacients que s’operen tenir una visió òptima a diferents distàncies sense la necessitat de utilitzar ulleres.
La diabetis:
La diabetis Mellitus, és una malaltia endocrina crònica que es caracteritza per una elevada concentració de glucosa en sang. Afecta un elevat nombre de persones, aproximadament s’estima que uns cinc milions de persones pateixen aquesta malaltia, dels quals la meitat ho desconeix. La detecció primerenca és crucial, ja que la majoria dels pacients estan asimptomàtics fins a estadis molt avançats, durant aquest temps, els pacients estan sense tractar i el risc de desenvolupar complicacions augmenta.
És per això que la intervenció de tots els professionals sanitaris d’atenció primària és fonamental per a la detecció precoç de la malaltia.
Moltes de les complicacions de la malaltia estan directament relacionades amb l’òrgan visual (un 6,85% de la ceguesa legal a Espanya està relacionada amb la diabetis). Diversos pacients diabètics acudeixen a l’optometrista com a primera opció quan no veuen bé, pensant que és problema de la seva porta mala sort. L’optometrista a través del coneixement que presenta de la malaltia juntament amb senzilles accions de screening, és capaç d’observar les primeres manifestacions oculars i d’actuar en el moment adequat per derivar a l’pacients a l’especialista corresponent (retinòleg, endocrí …).
Irene Claramunt
Servei d’Optometria Admiravisión
