El grup Admiravisión ofereix als pares dels nounats, la possibilitat de realitzar l’exploració del fons de l’ull del nadó a manera de screening mitjançant la càmera RetCam, sota dilatació pupil·lar i sempre en un mitjà hospitalari segur (Nursery). Els resultats informats s’adjunten les imatges retinoscópiques obtingudes i del nadó. La prova es realitza en els primers dies de vida mentre estan hospitalitzats, o en acudir unes setmanes més tard amb la mare a la revisió ginecològica. Inclou una molt important visita de control anual, necessària per a tots els nadons a fi de comprovar el seu normal desenvolupament visual.
L’estudi UNEED amb RetCam al món
Actualment formem part del grup d’estudi universal per al diagnòstic precoç de patologies en el nounat no prematur, UNEED (Universal Newborn Eye Exam Digital). Aquest grup està format per països com USA, Brasil, Xina o Suïssa, en què hi ha una extensa població sotmesa a la prova (obligatòria a la Xina). Molts d’ells van iniciar la seva investigació anys després de nosaltres, de manera que, en les reunions i convencions científiques, ens van situar com a pioners. El mètode i material utilitzat ha estat unificat, així com tots els resultats obtinguts que són integrats en una base de dades comuna, que permet realitzar Telemedicina universal per a la consulta entre oftalmòlegs i altres especialitats mèdiques que demanen la realització de la prova externament.
Troballes i recomanacions del screening de retina amb RetCam
L’exploració sistemàtica ocular del nadó a terme inclou l’exploració del pol anterior, en canvi, l’exploració amb RetCam ens permet ampliar l’exploració de l’angle camerular abans de la dilatació i del pol posterior amb dilatació incloent els mitjans i el fons de l’ull.
És un mètode ràpid (dura menys de 5 minuts), segur per al nen i de provada eficàcia en la detecció precoç de patologies oculars potencialment greus que poden comprometre la funció visual i, si escau, determinar quins haurien d’iniciar ràpidament un tractament per evitar dèficit visual, ceguesa o descartar altres importants patologies sistèmiques i neurològiques associades a les mateixes i permet seguir la seva posterior evolució.
Els nostres resultats en els últims 10 anys en uns 2500 nounats a terme o per sobre de les 34 setmanes de gestació, ens permeten confirmar que la troballa més freqüent trobat en el 20% dels casos patològics, són les hemorràgies intarretinanas degudes al natural traumatisme del part. En comptats casos, també es produeixen en cesàries en què se’ls ha reconvertit el part en l’últim moment o per prolongació de la gestació, superant les 40 setmanes.
En la major part de casos, aquestes hemorràgies s’han reabsorbit abans dels 3 mesos però cal descartar l’afectació macular (zona central de màxima visió), que pot ser causa d’una ambliopia posterior en un nen amb baixa visió.
Menys freqüents, amb una incidència d’al voltant del 2%, però més greus són altres patologies trobades. És el cas de les hemorràgies subconjuntivals i palpebrals, microftalmos congènit, cataracta congènita, coloboma de retina i nervi òptic, alteracions pigmentàries de la retina, anirídia, malformacions vasculars, atròfies del nervi òptic, glaucoma congènit, vitreoretinopatías, etc.
Un altre camp d’aplicació d’aquesta prova és el metge forense, per descartar maltractaments en els nadons sota sospita de ser sotmesos a un sacseig continu. A vegades aquests nadons no presenten signes externs de violència però sí letargia i afectació de la consciència, per greu afectació neurològica central isquèmica-hemorràgica. En aquests casos, les hemorràgies retinianes extenses són molt freqüents i poden diagnosticar-se en realitzar la prova. La presència de les mateixes en beus de més de 3 mesos són confirmatòries de la síndrome del nadó sacsejat en estat greu.
Actualment sol·liciten l’exploració només un 20% del total de parts a terme anuals, molt per sota dels altres països citats anteriorment, per la qual cosa s’hauria conscienciar els pares i pediatres de la importància d’una exploració ocular completa en néixer, sense limitar-la als casos de prematuritat on sí que s’està realitzant sistemàticament.
Transmetem doncs la importància d’un diagnòstic precoç en malalties com el glaucoma congènit, el tumor infantil de la retina (retinoblastoma), l’atròfia del nervi òptic (hipoplàsia), l’amaurosi congènita de Leber, el coloboma de retina i nervi òptic, anomalies del segment anterior i del cristal·lí (com la anirídia), ectòpia lentis, Síndrome de Rieger i altres. És important descartar més anomalies sistèmiques associades incloent tumors de diversa localització i alteracions neurològiques, formant totes elles part de síndromes multisistèmics, perquè seran vitals per al correcte desenvolupament i la salut del nen.
Oftalmopediatra experta en RetCam
Grup Admiravisión
