Cada 27 de febrer es commemora del Dia Mundial del Transplantament d’Òrgans. En el cas de la vista, el més freqüent i exitós és el transplantament de còrnia.
Des de temps immemorials, la comunitat mèdica ha experimentat amb diferents tècniques de trasplantament d’òrgans i parts del cos amb molts fracassos deguts al desconeixement de mesures de profilaxi infecciosa, de compatibilitat de teixits, d’evitar el rebuig, etc …
En 1905, a Olomouc -actual República Txeca-, el doctor Eduard Zirm (1863-1944) va aconseguir trasplantar la còrnia d’un nen d’onze anys a un treballador cec que s’havia cremat amb calç viva, i qui va recuperar la vista en qüestió de hores. Des de llavors fins avui l’avanç ha estat notable i s’espera obtenir més èxits cada dia, gràcies a la donació altruista de moltes persones que han entès que donar és donar una segona oportunitat a la vida.
En què consisteix el trasplantament de còrnia?
La còrnia és un teixit transparent situat a la part anterior de l’ull que actua com una lent enfocant les imatges i com un cristall protegint a les estructures oculars internes. Qualsevol alteració en la seva forma, transparència o gruix pot ajustar el seu paper protector i refractiu afectant la visió, fins i tot de forma molt severa. En aquests casos el trasplantament corneal pot ser el tractament necessari que consisteix a reemplaçar el teixit corneal malalt per teixit sa obtingut d’un donant mort.
En la quarta dècada del segle XIX es van dur a terme les primeres cirurgies de trasplantament corneal en humans amb còrnies donants d’animals, i no va ser fins a principis del segle XX quan va sorgir la idea d’usar còrnies de donants humans utilitzant mètodes de conservació. A Espanya el primer trasplantament de còrnia amb èxit el va realitzar Ramon Castroviejo el 1936 en un cas de queratocon (còrnia en forma de con) avançat i ell també va introduir en concepte de Banc d’Ulls al nostre país.
El trasplantament de còrnia és el trasplantament de teixit més practicat al món, a Espanya des dels últims 25 anys s’han dut a terme més de 60.000 trasplantaments de còrnia.
El trasplantament de còrnia és un tractament indicat en aquells casos que la visió està afectada per una alteració a nivell de la transparència, forma o gruix corneal. Patologies que afecten la transparència serien totes aquelles que provoquin una cicatriu:
- infeccions corneals (queratitis infeccioses bacterianes, víriques o fúngiques)
- inflamacions corneals (queratitis immunològiques)
- traumatismes
- toxicitat farmacològica o malalties genètiques amb opacitats corneals (distròfies).
- la forma corneal es pot veure compromesa en malalties que cursen amb alteracions de l’arquitectura (queratocon, degeneració marginal pel·lúcida), després de traumatismes o després de diferents cirurgies.
- el gruix dismunuye en casos d’úlceres corneals independentment del seu origen.
El terme queratoplàstia penetrant fa referència a la tècnica tradicional de substitució del gruix total d’una porció de la còrnia, de l’endoteli a l’epiteli, per un empelt donant sa.
Els avenços mèdics i tècnics han permès que, des dels seus inicis als anys 60, actualment sigui possible reemplaçar només una capa, interna o externa, de la còrnia denominant queratoplàstia lamel·lar. Aquestes tècniques cada vegada més sofisticades de reemplaçament parcial tenen diversos avantatges: menor agressivitat quirúrgica, adaptació del teixit més simple i menys risc de rebuig immunològic. En alguns casos, el teixit que es trasplanta s’introdueix a l’ull per una incisió més petita, el que repercuteix en una major comoditat per al pacient, una major resistència del globus ocular i una reducció important del període de recuperació de la visió. Tot i que hi hagi menys complicacions i que els pacients es recuperin més ràpidament, els casos amb lesions que afecten diverses capes de la còrnia segueixen necessitant un trasplantament complet, una tècnica que segueix sent molt emprada i amb bons resultats.
En general, es tracta d’una cirurgia amb bon pronòstic, l’absència de vasos sanguinis i limfàtics a la còrnia limita el contacte entre la sang i el teixit trasplantat fent que el cos humà ho accepti fàcilment. Tot i així si hi ha cert risc de rebuig o fracàs final que ve condicionat per l’estat immunològic de cada pacient, una tècnica quirúrgica inadequada, un mal cura postoperatori per part del pacient, etc.
Les còrnies que s’utilitzen en els trasplantaments procedeixen de persones que han decidit donar-quan arribi l’hora de la seva mort. Amb els avenços mèdics en aquesta àrea, la còrnia és trasplantable fins i tot havent passat hores de la mort del donant. A més, es poden emmagatzemar diversos dies per a la seva posterior implantació en els Bancs d’Ulls locals. En les donacions de teixits les còrnies són els que tenen més acceptació, l’aparició de negacions solen reflectir desconeixement del procés que es fa de manera ràpida i amb el màxim respecte.
El nostre grup compta amb una dilatada experiència en aquest tipus de tècniques i amb professionals experts en les mateixes, com la Dra. Zoraida Del Campo.
