L’APRENENTATGE és un procés mitjançant el qual l’ésser humà obté destreses, coneixements i aptituds. Aquest procés dóna lloc a un canvi en la conducta i en la forma del que està ocorrent en la ment de l’estudiant. Tot aprenentatge depèn de les percepcions que són dirigides al cervell per un o més dels cinc sentits de l’ésser humà, tacte, gust, olfacte, audició i visió. L’aprenentatge es duu a terme mitjançant processos complexos i interrelacionats, sent la visió un d’ells. L’aprenentatge és més ràpid quan s’obté la informació amb més d’un dels sentits, per exemple de la visió i de l’audició.
Des de fa molt temps s’ha considerat, segons recerques, que el 80% del que un ésser humà aprèn és a través de la visió. L’aprenentatge també depèn de l’audició (8%), tacte (6%), gust (3%) i olfacte (3%). Com podem establir una relació entre la visió i l’aprenentatge? Per descomptat que la determinació de l’agudesa visual mitjançant proves de refracció ocular i de la integritat ocular no és, encara que important, suficient per determinar tal relació. És necessari que el professional realitzi una avaluació visual completa per detectar una relació inadequada entre la visió i l’aprenentatge. Aquesta avaluació és imprescindible realitzar-la quan un nen té dificultats amb les seves tasques escolars ja que probablement, a més d’altres condicions, tingui un problema visual que passa desapercebut si solament s’examina la salut ocular i la refracció ocular. Un baix rendiment escolar pugues haver-se de, entre altres causes, a problemes visuals que no han estat diagnosticats. Les destreses que s’adquireixen durant el procés de l’aprenentatge són de diverses classes:
Cognitives, destreses intel·lectuals que requereixen els processos del pensament.
Perceptuales, mitjançant les quals s’aconsegueix una interpretació de la informació rebuda. Proporciona al nen el coneixement del seu món i implica una interacció activa amb el medi ambient en què es desembolica.
Motores, mitjançant les quals es controlen els moviments
Perceptual-motores, en la qual participa el pensament, la interpretació i les destreses del moviment. Les destreses visuals bàsiques que tot nen ha de tenir ben desenvolupades per a l’aprenentatge de la lectura en entrar a l’Escola són:
1. Agudesa visual (visió central), capacitat per percebre petits detalls i la seva mesura psicofísica determina quant veu una persona clarament. La seva mesura és molt important quan es perd visió posat que pot deure’s a malalties serioses a més d’ametropies o ambliopies. Depèn de la integritat i funcionalitat dels fotorreceptores de la retina denominats cons, els quals són a més responsables de la visió del color i de la visió diürna.
2. Triangulació ocular, capacitat per convergir tots dos ulls exactament sobre les lletres d’un text o de qualsevol objecte d’interès. L’alineació dels eixos visuals ha de ser simultània i sostenible. Una disfunció d’aquesta destresa dóna lloc a fatiga visual, visió doble i afecta considerablement a l’eficàcia en la lectura.
3. Visió binocular, capacitat per fusionar les imatges de l’ull dret i esquerre i obtenir una imatge única i tridimensional. Amb aquesta destresa s’obté la percepció en profunditat (visió 3D) i es calculen les distàncies. Una disfunció d’aquest atribut visual dóna lloc a fatiga visual, visió doble, i afectar considerablement a l’eficàcia en la lectura.
4. Motilidad ocular, capacitat per moure tots dos ulls de forma sincronitzada com quan es llegeix un text. Els moviments oculars precisos, sacádicos i de seguiment, han d’estar ben controlats per descodificar eficaçment quan s’aprèn a llegir. Una disfunció d’aquests moviments pot donar lloc al fet que un estudiant sigui un lector lent.
5. Acomodació, capacitat per mantenir enfocats nítidament els objectes situats a qualsevol distància. La focalització ha de ser simultània i sostenible. Una deficiència acomodativa produeix fatiga visual.
6. Flexibilitat acomodativa, capacitat per enfocar i desenfocar quan es canvia la mirada d’una distància a una altra, com quan es mira des de lluny i després d’a prop, o viceversa.
7. Conscienciació perifèrica (visió perifèrica), destresa per ser conscient de l’existència d’objectes estàtics o en moviment que es troben al voltant d’un objecte sobre el qual tots dos ulls mantenen la fixació. Depèn dels fotorreceptores de la retina denominats bastons, els qui a més són responsable de la visió nocturna. Una pèrdua de la visió perifèrica pot indicar una malaltia ocular o sistémica.
8. Percepció visual, és la destresa per interpretar, analitzar i proporcionar un significat del que es veu.
9. Integració visual motora, qualitat de la coordinació entre l’ull i parts del cos com amb la mà i els peus, permetent al nen escriure a mà de forma llegible i copiar la informació escrita en un llibre o en l’encerat així com practicar esports. Una disfunció en qualsevol d’aquestes àrees pot afectar notablement al procés d’aprenentatge del nen durant el seu desenvolupament i, conseqüentment, al rendiment escolar.
Les disfuncions visuals i perceptuales donen lloc a signes i símptomes. Signes i símptomes de problemes visuals
- Evitació de la lectura
- Distracció en llegir
- Visió borrosa intermitent des de lluny i d’a prop després de realitzar tasques escolars d’a prop
- Baixa comprensió del que llegeix
- Repetició de la mateixa línia de la lectura
- Omissió de paraules o frases en llegir
- Salt de línies durant la lectura
- Mala escriptura a mà
- Visió doble durant o en acabar de llegir
- Dificultats per canviar l’estimulació de l’acomodació a la seva relaxació, i viceversa
- Astenopía (visió borrosa, fatiga visual i mal de cap) amb freqüència
- Hiperactivitat durant la classe
- Inversió de lletres
- Sota rendiment escolar Disfunció i trastorn de la conducta Els pares de família i educadors han d’estar informats que no és el mateix un problema visual relacionat amb l’aprenentatge que la discapacitat per a l’aprenentatge.
Un problema visual relacionat amb l’aprenentatge pot deure’s a qualsevol disfunció visual que repercuteixi en la lectura i en el rendiment escolar, i no està associat a cap malaltia o trastorn. En aquesta condició existeix una disfunció de les destreses visuals i perceptuales, i una deficiència en el processament de la informació visual. Entre les destreses visuals s’inclouen la refracció ocular i l’agudesa visual, l’acomodació, la vergència i els moviments oculars. Entre les destreses perceptuales es troba la coordinació perceptual motora, la lateralitat i direccionalidad, la discriminació de la forma i color dels objectes, la discriminació de la figura i el seu fons, el tancament visual, la memòria visual, la integració visual motora, i la discriminació perceptual auditiva.
En el processament de la informació visual estan implicades destreses visuals cognitives que l’ésser humà utilitza per aconseguir i organitzar la informació visual obtinguda del medi ambient i per integrar-les amb altres sentits i funcions cognitives superiors. Les deficiències en el processament de la informació visual estan relacionades amb aspectes no motors de la percepció visual i la cognició i de la seva integració amb els sistemes del llenguatge, atenció, audició i motor, que són funcions superiors del cervell. Discapacitat d’aprenentatge La discapacitat d’aprenentatge és un trastorn o malaltia que impedeix la comprensió o l’ocupació del llenguatge parlat o escrit, per la qual cosa el nen no té capacitat per pensar, parlar, escoltar, llegir, escriure, lletrejar, raonar o realitzar càlculs aritmètics. En aquesta condició pot existir un dany cerebral, dislèxia, afàsia de desenvolupament, discapacitats perceptuales, i altres malalties. Segons convenis i lleis internacionals entre les discapacitats de l’aprenentatge no s’inclouen problemes d’aprenentatge relacionats amb disfuncions visuals, auditives i motores, o el retard mental. Trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat Entre les discapacitats d’aprenentatge es troba una síndrome que correntment es denomina TRASTORN DE DÈFICIT D’ATENCIÓ I HIPERACTIVITAT (TDAH) i en el qual el nen sol patir un dèficit important d’atenció. En general, els nens amb aquest trastorn no solen parar esment, els costa concentrar-se, se sentin frustrats o s’avorreixen quan se’ls imposen realitzar tasques, no paren de parlar, mai s’estan quiets en un lloc i són impulsius. Alguns d’aquestes conductes també solen veure’s en molts nens normals però en el cas dels quals pateixen el TDAH aquelles solen ser més severes. Sol conèixer-se també amb el nom de trastorn de dèficit d’atenció (TDA) si no va acompanyat de la hiperactivitat. Aquest trastorn mental afecta més a nens que a nenes.
Aquest trastorn d’aprenentatge varia segons l’individu. Existeixen nens amb TDAH que tenen dificultats amb l’escriptura i la lectura; uns altres tenen problemes per comprendre les matemàtiques; uns altres tenen una important reducció d’atenció i concentració; uns altres són impulsius i hiperactivos, mentre que uns altres poden tenir tots els problemes anteriors a més de no entendre el que una altra persona està dient.
Els nens amb aquests problemes no són vagues o deixats, simplement disposen d’un cerbero que funciona de forma diferent. Causes del TDAH
No es coneixen les causes que poden produir aquest trastorn, però si se sap els factors que poden contribuir al mateix o exacerbar-ho, i entre els quals es troba l’herència, genètica (desequilibri en el cervell de neurotransmisores), la dieta (nutrició inadequada), i l’ambient social i físic. Signes i símptomes del TDAH De gran valor per al diagnòstic, els nens amb aquest trastorn poden tenir alguns dels següents signes i símptomes:
- Depressions a primerenca edat
- Creativitat molt reduïda
- Rendiment o productibilidad molt baix
- No paren esment als detalls
- Tendeixen a cometre errors de forma descurada en qualsevol activitat
- Les tasques que poden realitzar són descurades i desordenades
- No acaben les tasques que requereixen de la concentració
- Es distreuen amb molta facilitat
- Són incapaços de mantenir l’atenció sobre les tasques
- S’ obliden de coses com realitzar les tasques escolars al seu domicili
- Freqüentment canvien d’una activitat a una altra sense acabar cap
- Perden coses
- S’ avorreixen ràpidament quan inicien una tasca
- Tendeixen a dormir-se en realitzar tasques durant el dia.
- Mai romanen quiets
- Semblen no escoltar quan se’ls parla
- Tenen ansietat
- Tenen serioses dificultats per processar informació Diagnosi del TDAH
Professor Titular de Optometría y Contactología desde 1978 en la Escuela Universitaria de Óptica y Optometría de la Universidad Politécnica de Catalunya
