El passat dia 17/03/2017, coincidint amb el 20 aniversari de la implantació de la primera ICL a Espanya, s’ha celebrat a Madrid el I Expert Meeting d’Usuaris d’ICL a Espanya amb presència del grup Admiravisión.
En aquesta reunió, cirurgians experts en aquest procediment s’han discutit, intercanviat i posat en comú coneixements i tècniques en l’ús d’aquestes lents.
El Dr. Guifré Álvarez, expert cirurgià refractiu del grup ens explica les novetats presentades.
Les lents ICL permeten la correcció de defectes de graduació (coneguts com ametropies) com ara miopia, hipermetropia o astigmatisme, de forma eficaç i segura. Habitualment s’implanten en aquells casos que no són susceptibles a correcció amb làser excímer (LASIK o PRK), ja sigui per excessiu defecte de graduació (miopies de> 6-7 diòptries, hipermetropies> 5 diòptries, astigmatismes> 5 diòptries), o per sequedat ocular, o per gruix corneal o mida pupil·lar inadequats per aquesta tècnica. La tècnica quirúrgica es realitza mitjançant anestèsia tòpica (gotes anestèsiques) i la lent s’implanta al sulcus ciliar (espai entre la cara posterior de l’iris i la cara anterior del cristal·lí) a través d’una petita incisió de 3 mm que no necessita de sutura. És un procediment habitualment inferior als 15 minuts de durada, i amb una recuperació visual pràcticament immediata.
En aquests 20 anys d’experiència s’han implantat un total de 70.000 lents ICL a Espanya (i 650.000 en el món), 7.000 de les quals ho han estat en 2016. És a dir, s’està produint un augment en la indicació d’aquesta tècnica ( en el període de 2012-2016 ho ha fet en un 53%). Actualment, fins a un 18% de les ICL que s’implanten són per a correcció de miopies <6 diòptries, una correcció que fins fa pocs anys es considerava exclusiva del làser excímer. Entre els motius d’aquesta tendència destaca la seguretat d’aquesta lent, formada d’un material, el colámero, totalment biocompatible i sense degradació del mateix al llarg dels anys. De fet, en aquests 20 anys cap lent ha estat explantada per opacitats o altres alteracions degeneratives de la mateixa. Una altra de les principals característiques que incrementen la seguretat del procediment és la reversibilitat del mateix a diferència de la cirurgia làser que provoca uns canvis a la còrnia permanents. Aquest fet permet, a més, la possibilitat de realitzar futures cirurgies refractives (per exemple, correcció de presbícia amb implant de lent intraocular trifocal) que en còrnies tractades per làser poden estar contraindicades. Des de fa 5 anys, els nous models d’ICL han introduït la tecnologia aquaport, consistent en un port a través del qual el líquid de l’interior de l’ull, l’humor aquoso, flueix de forma més efectiva que a través de les iridotomies que es precisaven en els models previs segons ha demostrat un estudi recent, el que probablement explica que avui en dia no hi ha reportat cap cas d’opacitat cristaliniana o de cataracta amb l’implant d’aquests models. En aquest Expert Meeting es va posar de manifest que si el vault, definit com a distància entre la ICL i el cristal·lí, està entre les 250 i 750 micres la seguretat de la lent és incontestable.
L’alta qualitat òptica de les lents ICL és avui dia un altre dels factors que impulsen aquesta nova tendència descrita. En estudis clínics i en banc òptic s’ha demostrat una superioritat en qualitat òptica en miopies> 6 diòptries que fa a la cirurgia làser. Així mateix, el nou model Visian EVO + ha incrementat la zona òptica de la lent, fet que implica una millora en la visió nocturna en pacients amb pupil·les grans sense comprometre la qualitat òptica de la lent.
Referent a la correcció de l’astigmatisme, actualment com es va mostrar en l’Expert Meeting, estem indicant l’ús de lents ICL tòriques (és a dir, la mateixa lent posseeix una correcció astigmàtica) a partir de 1.5 diòptries d’astigmatisme a favor de la regla i de 1.0 diòptries si l’astigmatisme és contra la regla. L’avantatge de la ICL tòrica respecte al LASIK en correcció d’astigmatisme és la capacitat de la primera a corregir astigmatismes asimètrics.
La lent ICL no tan sols s’ha fet servir per a la correcció de defectes de graduació en pacients pre-prèsbites (és a dir, en pacients que encara no han desenvolupat vista cansada). Entre altres indicacions s’han implantat en casos post-cirurgia de cataracta que han quedat amb una graduació residual, obtenint resultats excel·lents. Un altre tema d’interès en la reunió va ser tractar graduacions amb ICL en casos especials com el queratocon o queratoplàstia (trasplantament de còrnia). En aquests pacients l’ús d’ICL és considerat off-label, és a dir, cal individualitzar els casos. Es van mostrar resultats més que prometedors en la correcció refractiva, ia més amb bon perfil de seguretat ja que en cap dels pacients seleccionats amb trasplantament corneal es va objectivar cap reacció immunològica o de descompensació endotelial de l’empelt.
Finalment, es va avançar el disseny del nou model prometedor d’ICL amb tecnologia EDOF (acrònim anglès de Extended Depth Of Focus, és a dir, profunditat de focus estesa) per al tractament de pacients amb vista cansada, amb resultats inicials positius. Així i tot, són resultats inicials d’estudis clínics, però davant la possibilitat d’un avanç tan important el grup Admiravisión seguirà pendent d’això, a l’avantguarda de la tecnologia i la investigació oftalmològica, per seguir oferint així les millors novetats per als seus pacients.
