L’ONU dedica el dia 7 d’abril a commemorar el #DiaMundialDeLaSalut i aquest any el dedica a la #depressió sota el lema “parlem-ne” per tal de generar consciència social i acabar amb l’estigmatització dels malalts.
La depressió és una malaltia greu que provoca una important discapacitat al qui la pateix, no tan sols a nivell laboral sino també a nivell social i familiar.
La confusió de la depressió, com a malaltia, amb el fet d’estar deprimit “depre”, com a emoció, estigmatitza als qui la pateixen i provoca que molts no acudeixin a l’especialista per obtenir un diagnòstic i un tractament molt necessaris per a la seva sanació.
Si bé els símptomes poden ser coincidents en els estadis inicials, en el cas de la malaltia com a tal són perdurables en el temps i sovint independents dels aconteixements que propicien l’estat de tristesa profunda i persistent que esdevé en angoixa existencial, tal que invalida a la persona per dur a terme activitats amb les que gaudeix normalment i les seves activitats quotidianes durant més de dues setmanes.
Segons dades de la OMS, l’any 2015 un 5,2% d’espanyols, prop de 2,5 milions de persones, van patir depressió. La depressió és una de les principals causes del suicidi i el suicidi és la segón causa de mort en persones entre 15 i 29 anys al món (1,5% de casos).
El risc de patir depressió augmenta significativament amb la pobresa, la manca de treball, la pèrdua d’un ésser estimat, la ruptura de la parella, les drogadiccions o la malaltia.
En aquest sentit és molt important treballar la gestió emocional en el sentit d’evitar que el dolor físic i/o emocional es cronifiqui i esdevingui patiment. És molt important poder detectar els primers símptomes d’anoixa i posar fil a l’agulla per detenir aquest procés de cronificació.
Sovint una manca de recursos emocionals predisposa amb major mesura a l’estat depressiu. En aquest sentit, tècniques com el ioga i la meditació són bones eines per treballar la gestió emocional, el pensament negatiu i l’angoixa. Per tant, si ja són recomenables per a qualsevol persona, ho són especialment per a les persones més fràgils emocionalment i poden constituir una bona eina de reforç.
Malgrat tot, quan sorgeix la malaltia, cal tractar-la combinant medicació amb psicoteràpia i és especialment necessari supervisar que el malalt compleixi amb el tractament. En el cas que tingui associades d’altres malalties greus que requereixin tractaments farmacológics, aquesta necessitat es veu incrementada i és cabdal. En el cas de la vista, una persona que s’ha d’instil·lar col·liris diàriament perquè pateix glaucoma, per exemple, pot perdre visió de forma irreversible si no ho fa durant un temps.
La ment humana és molt complexe, el que a uns els resulta indiferent a d’altres els apassiona. El que a uns no els afecta, a d’altres els deprimeix. Els fets poden ser els mateixos però la interpretació que en fa cadascú i com cadascú viu una situació determinada és absolutament subjectiu i inherent a cada persona en particular i els seus recursos personals. Comparar persones, jutjar situacions i criticar reaccions no ajuda ningú i pot fer molt mal. Per tant, tots tenim una responsabilitat i podem col·laborar en menor o major mesura en el benestar dels altres, des de l’empatia, l’acceptació de la diferència i la predisposició a ajudar en la mida de les nostres possibilitats. Això ens enriqueix com a persones i com a societat.
En conseqüència, el principal per paliar la depressió és:
- Prevenció, en la mida del possible, treballant uns hàbits mentals saludables i la gestió emocional (ioga, meditació, intel·ligència emocional, activitats lúdiques que ens proporcionin alegria de viure, relacions humanes de qualitat). Parlar dels problemes amb qui et pot ajudar
- Detecció precoç dels símptomes d’alerta (tristesa profunda i perdurable que esdevé angoixa que invalida per fer vida normal)
- Acceptació de la malaltia, sense estigmes o prejudicis
- Diagnòstic psiquiàtric
- Tractament farmacològic i psicoteràpia
- Suport moral i supervisió del compliment del tractament (tant per a la depressió com per d’altres malalties, tipus glaucoma, que requereixen un compliment estricte)
