Històricament la humanitat ha passat per diferents pandèmies com la pesta negre, el tifus o la grip espanyola que van minvar la població de manera significativa. Al marge del desconeixement mèdic sobre un tractament o vacuna preventiva, la manca d’higiene i el desconeixement de les mesures de contenció de la propagació hi van contribuir a aquest fet.
Aquest any ens ha tocat pandèmia de nou, un enemic invisible per al que cap de nosaltres estava preparat, ni sospitava pugués ocasionar el daltabaix a les nostres vides que estem patint. Aquest fet és ja de per si complicat de gestionar, més encara per a persones vulnerables emocionalment o econòmicament, donada la implicació sobre l’economia que aquesta situació representa.
A diferència del passat, i malgrat no disposar encara d’un tractament o vacuna preventiva, actualment en el cas de la Covid19, tenim els coneixements que ens permeten investigar la millor manera de fer-hi front mèdicament i adoptar les mesures necessàries per minimitzar el contagi. Aquest és un motiu que ens hauria d’ajudar a mirar en perspectiva la situació respecte del que podiem haver viscut en una època pretèrita o, fins i tot, en un país amb recursos sanitaris insuficients per fer-hi front.
Si bé, per desconeixement i imprevisió probablement, s’han comès algunes errades, hem de valorar el fet de disposar d’un model sanitari avançat i professionals qualificats i implicats que vetllen per la nostra salut amb vocació i implicació, sobradament demostrades.
L’ús de la mascareta, la distància social i les restriccions d’accés a molts llocs són en ocasions difícils de sostenir, però cal focalitzar l’atenció en la solució i no en el problema. Si bé no és la solució definitiva, sí és la única que tenim a l’abast ara mateix i, per tant, l’hem d’incorporar a les nostres vides amb la millor actitud, sense barallar-nos amb la realitat, perquè quan ho fem, tenim les de perdre.
Les persones amb compulsions de neteja pateixen especialment certa confusió sobre el límit al qual han de dur la higiene. Les persones hipo-condríeques han de lluitar amb la por al contagi. Les persones amb trastorns de la soclialització contra la seva tendència a l’aïllament. Les persones depressives contra l’enfonsament que ocasiona una situació incerta i potencialment angoixant. Són exemples de moltes altres dificultats que es troben persones vulnerables emocionalment. Són persones que necessiten el màxim suport i acompanyament en moments com els que vivim i, com a societat, els hi hem de proporcionar. Tenim una oportunitat d’or per tenir cura de nosaltres mateixos i, alhora tenir cura dels altres. D’escoltar les necessitats de seguretat de l’altre i respectar-li, la distància, el contacte……..De tenir cura dels espais, del medi ambient, de casa nostra, la nostra ciutat i el nostre planeta.
Arreu s’han adoptat mesures extraordinàries d’higiene i, a poc a poc, anem coneixent una mica més d’aquesta malaltia amb la que, segons sembla, ens tocarà conviure encara força temps, mentre la vida va passant. Molts d’aquests nous hàbits higiènics probablement han vingut per quedar-se i ens ajudaran a evitar la propagació d’altres malalties.
En conclusió, la nostra actitud davant de la malaltia i el contagi, és molt important tant per minimitzar-lo com per adaptar-nos a una nova manera de viure i mirar de treure’n el màxim profit. Perquè la vida és nostre i no s’atura i cal poder gaudir-la amb el màxim confort possible, amb la mínima renúncia possible. Tenim una oportunitat de superació personal i de elevació de la nostra consciència social i ens hem d’ajudar entre tots per tal que en sortim enfortits com a persones.
Per part nostre, estem a la vostra disposició per oferir-vos la màxima tranquil·litat i suport que estigui a les nostres mans. Som-hi tots!
