La retinopatia de la prematuritat és una malaltia vasoproliferativa que afecta els nounats prematurs i que es produeix en el moment del desenvolupament i maduració vascular. És la causa més freqüent de ceguesa infantil en països desenvolupats. Els treballs de recerca clínica portats en aquestes últimes dècades ha desenvolupat el coneixement de la seva patogènia, la qual cosa ha permès el disseny de noves estratègies terapèutiques.
Retinopatia del prematur
Informa't sense compromís!
Patogènia de la retinopatia del prematur
Història de la retinopatia del prematur
La retinopatia del nadó va ser descrita per primera vegada per TERRY el 1940, la hi denominava fibroplàsia retrolental. En els 50 es la comença a relacionar amb l’aportació elevat i incontrolat d’oxigen. A partir de la dècada dels 80 l’avanç en les tècniques i mètodes de la cura neonatal permetre una major supervivència dels nadons prematurs i una caiguda considerable en l’aparició de la retinopatia del prematur.
Població en risc
- Nounats per sota de les 27 setmanes de gestació.
- Pacients nounats amb pes inferior als 1000 gr.
- Nounats amb complicacions sistèmiques, hemorràgies intraventriculars.
Classificació internacional de la retinopatia del prematur
- Localització.
- Estadi.
- Extensió.
- Presència de malaltia Plus.
- Estadi 1. – Una línia prima blanc gris i tortuosa que discorre paral · lela a l’hora serrat. Aquesta línia separa la retina perifèrica immadura avascular de la retina post vascularitzada.
- Estadi 2. – Progressa la línia de demarcació, es converteix en una cresta de teixit que s’estén fora del pla de la retina.
- Estadi 3. – Cresta amb proliferació fibrovascular extraretiniana.
- Estadi 4. – Despreniment de retina subtotal traccional que s’inicia a la perifèria i progressa cap al centre.
- Estadi 5. – Despreniment de retina total.
4.- Presència de malaltia Plus.
Diagnòstic
El diagnòstic es realitza mitjançant la càmera de camp ampli dissenyada a aquest efecte i anomenada RETCAM.
El futur de la retinopatia del prematur s’enfoca actualment més cap a la prevenció de la malaltia que no pas cap als tractaments en si. El descobriment dels marcadors antiangiogènics determina un nou enfocament al pronòstic i als factors de risc. El coneixement més profund d’aquests factors determina un diagnòstic més precís del moment en què es produeix la malaltia, i per tant, poder actuar de manera més precoç amb el tractament necessari abans que les seqüeles siguin irreversibles.
L’avenç en els estudis en telemedicina, amb imatges fundoscòpiques digitals d’alta resolució, cada cop faciliten més la identificació d’aquests pacients, delimiten i localitzen millor les lesions en retina i, per tant, asseguren una aplicació del tractament molt més efectiva.
El diagnòstic es realitza mitjançant la càmera de camp ampli dissenyada a aquest efecte i anomenada RETCAM.
I am text block. Click edit button to change this text. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Ut elit tellus, luctus nec ullamcorper mattis, pulvinar dapibus leo.

Tractament
Se sap que actualment la majoria de les retinopaties del prematur són reversibles. Només menys d’un 10% de les retinopaties en Estadi 1 i 2 progressen cap a la malaltia llindar.
Els tractaments seran aplicats en funció de l’afectació de les retines:
- En retinopatia del prematur en estat llindar està recomanada l’ablació de la retina immadura avascular mitjançant crioterapia o fotocoagulació amb làser.
- La cirurgia vitri-retiniana es realitza en el cas que hi hagi despreniment de retina d’origen fraccional.
- El descobriment de marcadors com el IGF-1, VEGF, BFGF, en el desenvolupament de la retinopatia del prematur, constitueix un gran avanç en l’enteniment de la patogènia de la malaltia. La troballa d’aquests marcadors angiogénics obre una nova porta en el tractament de la retinopatia del prematur.
Demana cita
La primera visita sense compromís.
Pregunta al metge tot el que necessites saber i decideix.