Detecció precoç del síndrome de disfunció del cristal·lí
La utilització de la més moderna tecnologia és una de les prioritats del nostre grup. Actualment, utilitzem, de manera combinada amb altres proves, la tecnologia Pentacam per l’anàlisi del segment anterior per al diagnòstic i seguiment de cataractes, glaucoma, planificació de lents Premium i anells i càlcul de potència de lents LIO. No obstant això, aquesta tecnologia es queda una mica curta en el diagnòstic de la síndrome de la disfunció del cristal·lí.
En el nostre afany de millorar la qualitat de l’examen oftalmològic avançat, i en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), estem treballant en el projecte per al desenvolupament d’un nou instrument de diagnòstic (Purkinjòmetre) que permetrà millorar l’enteniment del procés de l’envelliment i l’oxidació dels components de l’ull. Ex. Síndrome de Disfunció del Cristal·lí (SDC)
Aquest nou aparell serà de gran utilitat en pacients amb defectes reftractius com la miopia o la hipermetropia als quals, a partir dels 45 anys, se’ls suma la presbícia, empitjorant notòriament la seva qualitat visual. Amb aquesta nova tecnologia, es podrà detectar de forma precoç l’opacitat del cristal·lí i suggerir el reemplaçament del mateix per una lent intraocular trifocal que corregeix en els principals punts d’enfocament acord amb les tasques més habituals. D’aquesta manera, el pacient recupera la seva qualitat visual i, a partir dels 65 anys evita la formació de la cataracta avançada de tercera etapa, en haver anticipat la cirurgia, guanyant molts anys de qualitat visual.
Els candidats a aquesta opció terapèutica, fins ara s’estimaven més optar per la tècnica Lasik perquè associaven el reemplaçament del cristal·lí per lent intraocular a una cirurgia per a gent gran; però al cap de 5 a 7 anys la remodelació de la còrnia amb Lasik havia perdut el seu efecte, a causa de l’opacitat del cristal·lí.
Validació del sistema basat en el Contrast de les Imatges de Purkinje per mesurar la difusió de la còrnia i del cristal·lí (Purkinjòmetre)
Aquests instruments persegueixen aconseguir detectar de forma precoç la disfunció del cristal·lí i permeten obtenir índexs objectius per valorar la dispersió de la llum i la pèrdua d’acomodació, que expliquen la pèrdua de qualitat visual, independentment i més enllà de la graduació.
Per tant, amb el desenvolupament d’analitzador de la imatge de Purkinje es vol fer un pas més cap a la comprensió del SDC i el deteriorament que pateix el sistema òptic en els seus principals components.
A dia d’avui ha estat amb l’HD Analyzer i el seu predecessor OQAS, instrument basat en la tècnica del doble pas el qual ens ha portat a la pràctica clínica, una forma de reconèixer el nivell de difusió de la llum dins de l’ull informant en un índex global de la difusió (índex OSI) i la qualitat òptica ocular mitjançant la derivació de paràmetres com MTF (Modulation Transfer Function) i PSF (Point Spread Function).
El nostre objectiu mitjançant l’estudi amb el Purkinjòmetre d’una població d’individus, dividida per grups de diferents edats, serà descompondre i classificar aquests paràmetres en aquells corresponents a la dispersió que s’originin a la còrnia o primera lent del sistema i els altres que sorgeixin del cristal·lí o segona lent de sistema, per així localitzar més específicament el grau de deteriorament de cada lent del sistema segons els diferents grups etaris i la seva importància en els símptomes associats a la síndrome de la disfunció del cristal·lí.
