– L’índex de dispersió ocular, que mesura la dispersió que esdevé dins del globus ocular i que depèn fonamentalment de l’existència i grau d’evolució de la cataracta. Es tracta doncs d’un indicador del grau d’intensitat de l’opacificació del cristal·lí que esdevé a mesura que va madurant la cataracta i es converteix així una un indicador quantitatiu i objectiu del grau de cataracta del pacient, podent ser emprat com a valor predictiu sobre el moment en el qual s’indica la cirurgia de la cataracta.
– L’índex de qualitat òptica del sistema ocular. Es tracta d’un valor quantitatiu que a través de la variable “funció de transferència modular” permet obtenir dades sobre la capacitat resolutiva de l’ull com a sistema òptic. Comparant els valors mesurats en l’ull amb aquells d’un sistema òptic lliure d’aberracions podem calcular el grau de pèrdua de resolució ocular i com aquest interfereix amb la correcta visió. L’índex de qualitat òptica s’usa com a indicador del grau de perfecció del sistema òptic ocular i del nivell d’aberracions òptiques existents.
A més el OQAS en l’actualitat ens permet mesurar la refracció objectiva de l’ull i l’amplitud acomodativa d’aquest. Aquests valors ens permeten confrontar les refraccions objectiva i subjectiva, a més de poder valorar i mesurar el grau de presbícia del pacient.
El sistema OQAS així mateix es pot utilitzar com a instrument per a valorar la qualitat lacrimal i la seva interferència amb la correcta visió de l’ull. Per a això es demana al pacient que deixi de parpellejar durant un lapse de 20 segons, durant el qual es va mesurant de manera seqüencial l’índex de dispersió ocular. D’aquesta manera es pot valorar l’evolució del citat índex i el seu augment progressiu a mesura que es va alterant la pel·lícula lacrimal. L’augment ràpid de l’índex de dispersió ocular amb el temps d’obertura palpebral és un índex objectiu per a valorar la síndrome d’ull sec i la seva repercussió sobre la visió del pacient.
