El color dels ulls acostuma a canviar els primers mesos de vida i, el definitiu depèn de la nostra herència genètica. Hi ha diferents possibilitats en funció del color dels ulls dels nostres pares, fruit de les combinacions entre els tons marrons, verds i blaus. En aquest article veurem de què depèn el color dels ulls.
De fet, no hi ha dues persones amb el mateix color exacte d’ulls. Això és perquè l’iris té un patró propi per a cada individu, de la mateixa manera que és única l’empremta dactilar de cada persona.
L’herència genètica, determinant
Cada persona és única perquè té una combinació única de cromosomes. El cromosoma 15 és el que determina el color dels ulls. Aquest cromosoma conté el gen OCA2, que produeix proteïna P, la que crea la melanina a través d’unes cèl·lules anomenades melanòcits. La melanina és responsable del color de la pell, els cabells o els ulls. Els melanòcits poden produir dos tipus diferents de pigment: eumelanina (marró-negre) i fenomelanina (vermell), en conseqüència, el color dels ulls està en funció de la quantitat de melanina que tenim.
- Els ulls de color blau són fruit d’una baixa quantitat de melanina, per una mutació genètica al gen OCA2 a la raça caucàsica. En aquest cas, les fibres de col·lagen blanc del teixit connectiu de l’iris dispersen la llum i fan que l’iris es vegi blau. (8% de la població mundial)
- Els ulls de color verd tenen més melanina que els de color blau, però menys que els de color marró (2% de la població mundial)
- Els ulls de color marró són els que tenen més quantitat de melanina (80% de la població mundial, generalment la descendència africana, hispana o asiàtica)
Les diferents tonalitats de marró, blau i verd són determinades pel gruix i la densitat de l’iris i el grau d’acumulació de les fibrilles de col·lagen blanc.
En la transmissió genètica, els colors més foscos són dominants sobre els més clars, per això el marró tendeix a prevaldre sobre el verd, i el verd sobre el blau. Es pot donar cas d’heretar colors d’ulls de generacions anteriors als pares. Per combinació genètica es poden donar casos d’ulls blaus sense que cap dels pares en tingui d’aquest color:
- En un 6% de casos, pares amb ulls marrons poden tenir fills amb ulls blaus.
- Si un dels pares té els ulls marrons i l’altre verds, els fills tenen un 12% de probabilitats de tenir-los blaus.
- Aquest percentatge augmenta fins al 50% en cas que un dels pares tingui els ulls blaus.
- En un 25% de casos, pot passar que tots dos pares tinguin els ulls verds, i un descendent els tingui blaus.
- En cas que tots dos progenitors tinguin els ulls blaus, la probabilitat que la seva descendència els tingui és del 99%
El color dels ulls influeix sobre la sensibilitat a la llum. Com més clars siguin els nostres ulls, més sensibilitat a la llum (fotofòbia) tindrem, i més necessari serà protegir-los del sol amb ulleres de filtre homologat de nivell 3.
Causes per les quals els ulls poden canviar de color al llarg de la vida
A la raça caucàsica, els nadons solen néixer amb els ulls blaus o grisencs, perquè les cèl·lules de l’iris encara tenen poca melanina. Durant uns mesos encara va incrementant el nivell de melanina. A partir dels sis mesos el color dels ulls comença a canviar i, cap als tres anys, apareix el color definitiu. Hi ha altres causes per les quals pot canviar el color dels ulls al llarg de la vida:
- L’envelliment n’és responsable, encara que es donen pocs casos (10 – 15 % de la població caucàsica).
- De la mateixa manera que l’exposició al sol modifica el color de la pell, i ens posa bruns, també pot tornar més fosc el color dels nostres ulls.
- El canvi de color dels ulls també es pot produir com a conseqüència de l’ús de certs medicaments, especialment algun col·liri.
- A més, un canvi de color dels ulls pot ser símptoma de malalties com el glaucoma pigmentari, la iridociclitis hererocròmica de Fuch o la síndrome d’Horner.
Anomalies al color dels ulls
Ja hem vist de què depèn el color dels ulls però és important saber a què es deuen algunes anomalies. Hi ha casos en què l’individu té els ulls de diferent color un de l’altre. El cas més conegut és el del cantant David Bowie. Aquesta característica es coneix com a heterocromia. L’heterocromia pot ser deguda a diferències en el desenvolupament pigmentari de tots dos ulls, o fruit d’alguna malaltia.
També pot passar que l’individu, i per tant el seu ull, no tingui o tingui molt poca melanina. Això passa per una mutació genètica i es coneix com a albinisme. 1 de cada 17.000 persones tenen algun grau d’albinisme. Les persones albines tenen problemes de visió, entre d’altres, i necessiten protecció ocular i capil·lar permanent.
