El nostre equip assessora als estudiants que arriben a conclusions interessants
És un plaer poder ajudar a les noves generacions a fer recerca i trobar respostes a les qüestions que es plantegen sobre el seu entorn. En aquest cas, si les noves tecnologies perjudiquen la visió humana.
Fem transcripció de les conclusions del treball de recerca de la Mariona Fandos, la Berta Nieto i la Mar Vicent, del CIC Batxillerats de Barcelona perquè el considerem de màxim interès:
Un cop finalitzada la recerca es pot dir que hi ha una clara deducció. Tota la investigació necessària per elaborar un bon marc pràctic, l’entrevista amb l’especialista oftalmològic i els testimonis i l’enquesta realitzada al públic, no fan més que portar a una conclusió comú: Les noves tecnologies perjudiquen la nostra visió sempre que se’n faci un mal ús o un ús excessiu. És a dir, afirmen la hipòtesi plantejada a l’inici del treball. Recodant-la aquesta era: les noves tecnologies perjudiquen la visió humana.
L’augment de l’ús de les noves tecnologies és clar i, sobretot, comprensible. Permeten fer moltes activitats i tasques alhora que abans eren inimaginables. En resum, faciliten en feneral la vida quotidiana de la gent, però és des de fa poc que es va começar a qüestionar el seu ús tan abundant. A causa de l’increment de les TIC tant en un ambient lúdic com laboral, han augmentat també els casos de patologies causades per aquestes. L’ull és de les parts del cos humà que ens proporiona més informació i, com tot en aquest món, no és perfecte, tot i que ja se sabia, atès que l’ull pateix de fa temps de malalties que avui dia estan molt treballades (ex. miopia). Aquestes però, ja tenen una solució, al contrari de les falses patologies.
L’entrevista amb l’oftalmòloga va ser el que va demostrar que el problema de les pseudomalalties existeix i que, a mesura que passi el temps, s’anirà agreujant, ja que cada cop hi ha més casos de persones que pateixen d’alguna deficiència ocular per culpa d’un mal ús de les pantalles. Ella era conscient dels avantatges que comporten però i que, per tant, no es deixaran d’utilitzar. Tot i això, volia que es busquéssin solucions o maneres per tal que l’ull no pateixi tant davant les pantalles de mòbils, televisions i ordinadors. En definitiva, gràcies a aquesta entrevista i vist que confirmava la hipòtesi, el projecte es va centrar més en el coneixement de les pseudomalalties introduïdes per l’experta. La conclusió de l’enquesta al públic també permet deduir que les noves tecnologies perjudiquen la nostra visió. Es van formular diverses preguntes però una d’elles va coincidir clarament amb la hipòtesi. Es va demanar als enquestats que seleccionéssin els símptomes que patien quan estaven estona seguida davant una pantalla. Va resultar que més de la majoria sentia els ulls cansats. També sentien d’altres símptomes com ara el mal de cap o els ulls irritats. És per això que ha servit per acostar-nos a l’objectiu del treball i, en particular, a reiterar la seva hipòtesi.
Tot i que algunes preguntes de l’enquesta no responien a la hipòtesi directament, també permeten extreure algunes conclusions. Per começar, es pot observar que encara que una gran majoria considera les noves tecnologies perjudicials per a la visió i experimenten alguns dels símptomes, no coincideixen amb el síndrome de la pantalla. Això vol dir que el problema no és prou conegut socialment. Sorprenentment, gairebé la totalitat dels enquestats, manté una bona postura mentre treballa amb les TIC, cosa la qual significa que la causa de les pseudomalalties no és la mala postura, sino un mal ús d’aquestes eines.
……..
Com a conclusió personal, hem pogut valorar un cop finalitzades totes les parts d’aquest treball, que les pseudomalalties estan molt més presents actualment del que ens pensàvem inicialment. Malgrat això, és poca la gent que coneix la seva existència o sap que la pateix o que la pugui arribar a patir. També hem vist que tant els professionals com els autors d’articles que hem llegit, consideren aquest tema com a un problema greu ja que, cada vegada són més les persones que el pateixen i no hi ha cap mena de difusió en l’àmbit social. Aquest treball ens ha aportat molta informació desconeguda que enhs ha fet reflexionar bastant. Alhora, ens hem pogut conscienciar del problema quan prèviament ni el consideràvem com a tal, i informar-nos dels consells d’utilització de les TIC, al ser-ne conscients, mirant de transmetre la nostra preocupació als més propers a nosaltres. Tenim també intenció de transmetre aquest missatge a tot aquell que llegeixi aquest projecte i aixó, se’n pugui fer una idea del que està passant.
Pensem que, tenint en compte els consells donats al nostre treball i controlant l’ús de les noves tecnologies, es podria arribar a alleujar el problema.
