Informa't sense compromís!
L’ull del nen està en constant desenvolupament fins a aconseguir la seva maduresa als 7 o 8 anys. Un diagnòstic precoç de qualsevol anomalia pot oferir una solució total i definitiva a aquesta.
Si bé és coneguda la importància de la prevenció en tots els camps de la salut, la capacitat d’actuació sobre els problemes oculars en aquest període, fan que la prevenció sigui obligatòria per a garantir la salut visual dels seus fills.
Tenir bons hàbits en estudiar, veient la televisió, enfront de l’ordinador, en la piscina, sota el sol… és crucial per a cuidar la salut ocular.
De la mateixa manera que ensenyem als nens hàbits higiènics, d’estudi, de civisme i d’alimentació, també és important que des de petits els ajudem a acostumar-se a tenir en compte l’ergonomia postural i visual per a evitar-los, en el futur, alguns problemes de salut que es deriven.
Pot resultar complicat descobrir que un nen no veu bé. És indispensable detectar, al més aviat possible, qualsevol defecte o problema visual, tant en la visió de prop (lectura, escriptura), com des de lluny (pissarra). Una data ideal és l’inici de l’edat escolar (3 anys).
Durant la infància, els trastorns que s’observen, amb major freqüència, són: l’estrabisme, la miopia i l’ull vague. Pel fet que, sovint, el nen no es queixa de veure malament, és necessari observar determinats símptomes que poden alertar de problemes visuals:
No hem d’esperar a descobrir un signe d’alerta per a acudir a l’oftalmòleg. Existeixen controls rutinaris que ha de conèixer:
Es produeix estrabisme quan els eixos visuals de cada ull no es creuen sobre la imatge que es mira.
La desviació pot donar-se en un o en els dos ulls, i ser horitzontal (cap a dins o cap a fora) o vertical (cap amunt o cap avall). També és possible que sigui permanent o intermitent, a causa de cansament, esforç visual, distracció, febre…
L’origen pot ser congènit, apareixent en els primers mesos de vida, i la causa més freqüent és un dèficit cerebral que impedeix la correcta coordinació en el funcionament de tots dos ulls.
Els factors que poden influir en la seva aparició són defectes òptics (hipermetropía), mala visió d’un ull, malament estat general, nerviosisme…
L’estrabisme es corregeix amb ulleres, rehabilitació visual, cirurgia, o amb la combinació d’aquests recursos.
Si la causa són defectes refractius, el tractament òptic, les ulleres, per si només pot curar l’estrabisme (Estrabisme acomodatiu).
La cirurgia consisteix a augmentar o disminuir l’acció dels músculs encarregats de la mobilitat de l’ull, per dos sistemes:
La cirurgia és simple, però tractant-se de nens requereix anestèsia general.
L’ambliopia o «ull gandul» és la disminució de la capacitat visual d’un ull, que no s’ha desenvolupat normalment durant la infància.
Sol passar desapercebuda per als pares, pels pocs símptomes que causa. Afecta a un 4% de nens i és curable si es diagnostica i tracta precoçment, abans dels 7 – 9 anys d’edat. En cas contrari pot generar uns defectes visuals irreversibles.
Les causes més importants són:
Una vegada esmenat el defecte que impedeix l’arribada de l’estímul a la retina, és necessari fer treballar al «ull gandul».
El tractament consisteix en teràpies visuals, que no té res a veure amb l’antiga ortoptica i pleoptica en desús, forçant l’ús d’aquest ull mitjançant l’oclusió de l’ull bo, combinat amb exercicis en la consulta i en el seu domicili. La durada del procés dependrà de cada cas, però són determinants l’edat del nen i el temps i continuïtat amb què el nen porti l’ull tapat i faci les teràpies.
La retinopatia del prematur és una malaltia vasoproliferativa que afecta els nadons prematurs i que es produeix en el moment de el desenvolupament i maduració vascular. És la causa més freqüent de ceguesa infantil en països desenvolupats. Els treballs d’investigació clínica portats en aquestes últimes dècades ha desenvolupat el coneixement de la seva patogènia, el que ha permès el disseny de noves estratègies terapèutiques.
El diagnòstic es realitza mitjançant la càmera de camp ampli dissenyada a aquest efecte i denominada RETCAM.
Admiravisión compta amb un gabinet especialitzat en teràpies de bioestimulació oftàlmica neurocognitiva, dotat de el material més modern i dirigit per professionals experts en optometria comportamental. No tots els problemes visuals es resolen amb medicació o cirurgia.
La teràpia visual és una opció de tractament. Es considera que és un procés educacional té com a finalitat normalitzar, aprendre i automatitzar una sèrie d’habilitats visuals creant noves connexions neurològiques. Aquestes teràpies visuals es realitzen a partir d’un optometrista Comportamental que avalua i tracta el problema visual relacionant-lo amb la resta dels sentits.
Ensenyem a que el pacient aprengui a utilitzar correctament el seu sistema visual i que d’aquesta manera pugui percebre, processar, comprendre i integrar millor tota la informació visual.
Així mateix, treballem de forma coordinada amb els departaments de psicologia infantil de les clíniques associades per realitzar un abordatge integral dels problemes d’aprenentatge, si el seu origen va més enllà de la causa visual.
La primera visita sense compromís.
Pregunta al metge tot el que necessites saber i decideix.
Organización adherida al Pacto Mundial de las Naciones Unidas
Autorización núm. E08555370
© Admiravisión - Oftalmología en Barcelona | Web desarrollada por Einatec Consulting
