Índice de contenidos
Què és el tic a l’ull?
El tic a l’ull consisteix en el tancament involuntari de la parpella, de manera esporàdica, repetitiva i, generalment unilateral, i que hi provoca un lleuger espasme. La seva durada és variable i, quan s’allarga i es repeteix pot resultar força molest.
El tic a l’ull és més freqüent en persones joves o nens.
No cal confondre’l amb altres afeccions que generen símptomes semblants:
- Mioquímies orbiculars. Són petits tremolors de les parpelles deguts a contraccions de la musculatura orbicular. No sol ser perceptible més que pel pacient i cedeix de manera espontània. S’associa a episodis d’estrès, anisitat, fatiga i consum de substàncies excitants.
- Blefaroespasme. En aquest cas els tics es produeixen de forma crònica i bilateral, és a dir, que afecten els dos ulls. Se sol produir amb més incidència a partir dels 50 anys, en dones i amb certa predisposició genètica. L’origen pot ser de tipus neuronal, secundari a determinada medicació, causada per sequedat ocular, Síndrome de Sjögren, al·lèrgia, consum de substàncies estimulants o Síndrome de Gilles de la Tourette (tics als ulls i paraulotes sense contenció).
- Espasme hemifacial. Moviment involuntari de tota una banda de la cara. Aquesta patologia sol ser produïda per una petita malformació vascular intracranial que comprimeix el nervi facial, irritant-lo i provocant els espasmes.
Per què es produeix?
En general, el tic a l’ull és conseqüència de:
- Ansietat o estrès
- Fatiga o falta de son
- Consum d’excitants
- Sequedat ocular
Com evitar-lo?
No sempre ho podrem evitar però, en funció de la causa que el produeix, podem fer el possible per minimitzar la probabilitat que passi:
- Aprendre a gestionar ansietat i estrès. La pràctica del mindfulness pot resultar de gran ajuda.
- Descansar les hores suficients. Es recomanen 10 hores als nens i 8 als adults.
- Evitar les begudes que contenen excitants com la cafeïna, la teïna o la taurina, el tabac i qualsevol substància tòxica.
- Utilitzar lubricants oculars en cas de sequedat ocular. L’oftalmòleg expert en superfície ocular ha de determinar les més adequades per a cada cas particular
Quan m’ha de preocupar?
Com ja hem explicat, hi ha malalties que poden donar símptomes compatibles amb el tic a l’ull. En aquests casos, cal acudir al metge perquè faci un estudi que permeti arribar a un diagnòstic i pautar un tractament, si és possible.
Els signes d’alarma que ens han de fer consultar l’especialista són els següents:
- El tic a l’ull repetitiu s’allarga més d’una setmana.
- El tic a l’ull motiva que la parpella es tanqui involuntàriament.
- El tic a l’ull va acompanyat d’envermelliment, picor, secreció o visió borrosa.
- El tic a l’ull es produeix alhora que altres símptomes
- El tremolor afecta una zona més àmplia que la parpella i/o afecta els dos ulls
