Índice de contenidos
El Dr. Guifré Àlvarez presenta dues ponències i una imatge a concurs
El primer estudi que va presentar versava sobre la correcció astigmàtica amb tècnica Femtolasik versus implant en càmera posterior de lent intraocular tòrica fàquica
Els resultats obtinguts van posar de manifest que:
L’astigmatisme preoperatori mitjà va ser de 1,97 diòptries (D) del grup 1 i 2,17D del grup 2 (p = 0,16) i l’equivalent esfèric preoperatori mitjà va ser -5,99D i -2,22D respectivament (p < 0,01).
En el postoperatori, l’astigmatisme va millorar a -0,14D en el grup 1 i -0,23D en el grup 2 (p=0,10) i la mitjana esfèrica equivalent a -0,02D i -0,05D respectivament (p = 0,33 ).
En el grup 1, un ull requeria un intercanvi ICL a causa d’una elevada bóveda (1170 micres) a una mida més petita, un dels quatre ulls amb una bóveda molt baixa (<100 micres) tenia una rotació ICL i un ull requeria un bioptic.
En el grup 2, 5 ulls requerien una millora i 2 plecs/estries presentats que havien de ser corregits quirúrgicament.
L’índex d’eficàcia mitjana va ser de 1.05 al grup 1 i 0,96 al grup 2 (p = 0,01), i l’índex de seguretat mitjà 1,08 i 1,0 respectivament (p = 0,01).
Tenint en compte aquests ulls amb un astigmatisme preoperatori> 2D, el grup 1 va presentar un cas de biopic a causa de l’astigmatisme residual (3,13%), i la taxa de millora del grup 2 a causa de l’astigmatisme residual era del 14,29%, però aquesta diferència no era estadísticament significatiu (p = 0,17).
Conclusions de l’estudi:
La implant de lent ICL tòrica i la tècnica femtolasik aconsegueixen bons resultats visuals i refractius en la correcció quirúrgica d’astigmatisme amb baixa taxa de complicacions, i sense diferències significatives.
L’eficàcia i la seguretat són alts amb ambdues tècniques, i els millors valors s’aconsegueixen amb l’implant de lent ICL tòrica. En els casos amb alt astigmatisme, la taxa de complicacions és inferior en el grup ICL tòric en comparació amb femtolasik, però la diferència no és estadísticament significativa, i podria ser deguda a la baixa taxa de complicacions que requereixen una població d’estudi més gran per augmentar el poder estadístic. Els resultats a llarg termini han de ser estudiats per determinar la superioritat d’una tècnica i l’altra en la correcció astigmàtica.
El segón cas presentat avaluava l’ús de lents trifocals tòriques per corregir la presbicia amb astigmatisme
Introducció: L’astigmatisme és un defecte de refracció amb impacte en la visió i motiu de consulta freqüent per a una correcció quirúrgica del mateix.
Objectius: Determinar l’efectivitat i la seguretat en la correcció quirúrgica de l’astigmatisme mitjançant implant de lent fàquica ICL tòrica(ICLT), i comparar-la amb els resultats de femtoLASIK.
Mètodes: Estudi descriptiu retrospectiu de 2 sèries de pacients, el grup 1 amb 64 ulls de 37 pacients intervinguts amb implant d’ICLT i el grup 2 59 ulls de 34 pacients de femtoLASIK.
Resultats: El grup1 presentà un astigmatisme preoperatori de 1.97D de mitja i el grup2 de 2.17D(p>0,05), i un equivalent esfèric (EE) preoperatori de -5.99D per -2.22D del grup2(p<0,05). Post-operatòriament, l’astigmatisme residual mig fou de -0.14D al grup1 i -0.23D al grup2, i l’EE -0.02D i -0.05D respectivament(p>0,05). En el grup1 s’hagué de realitzar 1 recanvi de lent per vault excessiu, 1 rotació de lent i 1 biòptics. En el grup2 12 ulls necessitaren taps lacrimals, 2 ulls presentaren estries que requeriren de planxat i en 5 ulls es realitzà un retoc. L’eficàcia i seguretat mitges foren de 1.05 i 1.08 en el grup1, i 0,96 i 1 en el grup2 respectivament (p>0,05). Considerant ulls amb astigmatisme>2D, el grup1 presentà 1 cas de biòptics per a corregir astigmatisme residual, per un 15% de retoc en el grup2(p<0,05).
Conclusions: Ambdues tècniques demostren elevada eficàcia i seguretat, si bé en casos d’astigmatisme >2D la necessitat d’un segon procediment per a la correcció d’un defecte residual és inferior en el grup d’ICLT.
Pòster sobre el maneig de l’opacitat corneal secundària a queratomia radial
Aquest any, el World Ophtalmologhy Congress s’ha celebrat de forma conjunta amb el SECOIR. El Dr. Àlvarez ha presentat també una imatge al concurs d’Instagram:
Títol: PTK pel maneig de la opacitat corneal secundària a queratotomia radial
Diagnòstic: Opacitat corneal post-queratotomia radial
Descripció de la imatge: Varón de 50 anys amb opacitat corneal per queratotomia radial (Fig.A) de profunditat de 116μ objectivada amb OCT (Fig.B) i visió de 0.4. Després de les PTK de 120 micres es va resoldre l’opacidtat (Fig.C y D) i el pacient va assolir una visió de 1.0
