Superficie ocular: patologies

Patologies en la superficie ocular

El ventall de patologia que pot afectar a la superfície ocular és molt extens i amb un ampli grau de pesentación que va des de lleu a molt sever.

El “ull vermell” és el motiu de consulta més freqüent en qualsevol visita oftalmológica i el seu origen pot ser molt variat. Pot deure’s a un procés agut, normalment infecciós, irritativo (contacte amb diferents substàncies) o al·lèrgic, que és el que coneixem comunament com conjuntivitis; o a un procés crònic on el més freqüent és la disfunció de la pel·lícula lagrimal o ull sec.

L’alteració de la lubricació de la superfície ocular es relaciona amb molts factors: estat ambiental (llocs mal ventilats, aire condicionat, calefacció), activitat laboral (ordinador, microscopi), estat hormonal (menopausa), existència de malalties sistémicas (artritis, síndrome Sjögren, fibromialgia) i presa de fàrmacs (ansiolíticos, antidepressius, antihistamínics). Evidentment això ens porta a reflexionar sobre l’extensa afectació en major o menor grau de la població, en diferents franges d’edat amb més o menys repercussió clínica podent anar de lleus molèsties a afectació severa de la visió.

El “pterigium” és una entitat clínica que ha anat augmentant a causa de la reducció de la capa ozó i la major exposició solar. El corrent immigratori també ha contribuït a un major percentatge de consultes sobre aquesta patologia ja que un col·lectiu freqüentment afectat és el llatinoamericà pel major contacte i menor protecció solar.

Es tracta d’una proliferació fibrovascular que s’inicia en la conjuntiva i que va envaint la còrnia pogresivamente donant molèsties d’inflamació, sensació de cos estrany, irritació, enrogiment i alteracions visuals quan existeix afectació corneal.

Les “úlceres corneals” són una patologia amb potencial gravetat ja que poden comportar severes complicacions i necessitar una acció quirúrgica d’urgències. El seu origen pot ser o no infecciós i són molts els factors de risc que es relacionen amb el seu desenvolupament: factors generals com l’edat per la consegüent alteració del trofismo de la superfície corneal, malalties sistémicas com la diabetis i les del sistema immunològic (ELS, Artritis, Malaltia de Sjogren, Psoriasis), factors locals com l’ús de lents de contacte, infeccions recurrents i silentes en l’organisme com l’herpes i medicacions sistémicas i locals.

El “edema corneal” es deu a una lesió de la capa més interna de la còrnia, l’endoteli. L’endoteli està format per una única capa de cèl·lules que no es regeneren i s’encarreguen de mantenir la transparència corneal. Naixem amb un nombre determinat, d’aquestes cèl·lules, i es van perdent al llarg de la vida de forma innata, pel pas dels anys, i de forma adquirida per inflamacions, infeccions o traumatismes. Quan el nombre de cèl·lules descendeix considerablement són insuficients per dur a terme la seva funció i s’acumula líquid intracorneal donant lloc a un edema del teixit que pot afectar en menor o menor grau la visió i és irreversible. Si existeix un procés autolimitado, infecció i/o inflamació, pot ser que el dany sigui parcial i transitori, solucionant-se l’edema i recuperant-se la transparència corneal i la visió.

Les “erosions o ferides cornales recurrents” (guareixen i vueven a aparèixer) poden ocórrer per l’existència d’una patologia corneal prèvia o de forma secundària a un traumatisme.

Existeixen tot un grup de patologies corneales cridades distròfies, que són hereditàries i poden no donar clínica però si afecten a les capes superficials de la còrnia és freqüent que es manifestin com a ferides corneales de repetició i amb cicatrització irregular que pot portar a molèsties contínuas de sensació de cos estrany i a alteracions visuals severes.

Un traumatisme lleu que provoqui una ferida en capes superficials de la còrnia pot ser l’origen d’una lesió més profunda afectant a la cicatrització i podent comportar l’aparició d’una ferida de repetició.