Test de Lancaster

Què és el test de Lancaster?

El test de Lancaster és una prova diagnòstica emprada en l’estudi de diplopies (visió doble), motivades per estrabisme o altres causes d’origen neurològic o que afecten els nervis de el sistema ocular.

El test de Lancaster permet detectar afectacions dels músculs oculars que intervenen en la fixació de la visió.

Com es realitza el test de Lancaster?

Es demana al pacient que se situï a una distància d’un metre per davant de la pantalla de Hess, i se li proporciona una llanterna que emet un feix de llum de poques micres.

Es demana al pacient que se sent en una cadira amb l’esquena recta, amb els ulls hauran a l’altura de el centre de la pantalla, i es col·loqui unes ulleres amb un vidre verd en un ull i vermell en l’altre.

L’optometrista projecta el feix de llum de la seva llanterna sobre un punt concret, i demana a l’pacient enfocament la mirada sobre aquest punt, sense moure el cap, i projecti el seu feix de llum sobre el mateix punt.

El optometrista disposa d’una plantilla en paper de la pantalla de Hess, en la qual estan dibuixats els punts que va marcant amb la llanterna. Si el pacient no projecta la llum de la seva llanterna sobre el mateix punt que se li assenyala, l’optometrista anota la desviació en la seva plantilla i observa cap on està enfocant la vista.

Un cop registrades totes les desviacions, l’oftalmòleg pot determinar disfuncions en el funcionament dels músculs oculars.