1. TRACTAMENT DE LA PATOLOGIA ASSOCIADA:
- Blefaritis: higiene de la vora palpebral, tractament amb tènciques d’escalfor humida, pomades oftàlmiques antibiòtiques i antiinflamatòries, en casos severs Tetraciclines via oral (Doxiciclina). Hi ha estudis recents que demostren que l’aportació d’àcids grassos essencials, vitamines i oligoelements (AREC 1 comprimit / dia) estabilitza la pel·lícula lacrimal en pacients amb blefaritis.
- Rosàcia: tetraciclines via oral.
- Alteracions palpebrals mecàniques: el tractament quan la parpella no es pot tancar consisteix en conservar la llàgrima, per a això disposem de:
- Oclusió dels punts lacrimals cauteritzant-los (aplicant calor) és un mètode irreversible, o tècniques més noves i reversibles aplicant plugs o taps de silicona en els punts lacrimals inferiors, romanent així més temps la llàgrima (natural o artificial) en contacte amb la superfície ocular.
- Lents de contacte terapèutiques
- Tarsorrafia: sutura del cant palpebral fent la fenedura palpebral més petita.
- Intentar retirar la ingesta de determinats Fàrmacs esmentats com a causes.
- Aportar tractaments hormonals en els processos menopàusics. (Andrògens i estrògens).
- Tractar les malalties sistèmiques i inflamatòries de base: corticoides i immunosupressors (Ciclosporina) disminueixen la inflamació de la superfície ocular si hi ha procés immunològic o inflamatori greu associat.
- Millorar la freqüència de parpelleig davant pantalles d’ordinador que necessiten una demanda visual de major concentració per disminuir l’evaporació.
2. TRACTAMENT DE APORTACIÓ LLAGRIMAL – ** ESTIMULANTS DE LA SECRECIÓ LLAGRIMAL:
- Pilocarpina Clorhidrat via oral (Salagen 5 mg comp. = 20-30 mg / dia), si passats 2 -3 mesos no hi ha millora ha de suprimir el tractament, ja que té efectes secundaris parasimpàtics. El seu ús està contraindicat en pacients amb malaltia cardiorenal clínicament significativa i no controlats, en asmàtics no controlats i en malalties cròniques que empitjorin amb agonistes colinèrgics.
- Eledoisina trifluoroacetato 0.4 mg (Eloisin) en gotes sublinguals d’eficàcia poc clara.
3. SUBSTITUTS DE LA PEL·LÍCULA LLAGRIMAL
El principal objectiu de la llàgrima artificial és augmentar la humitat de la superfície ocular per permetre el pas d’oxigen a la còrnia i la seva lubrificació, ha de ser mucoadhesiva i tenir l’osmolaritat adequada. En la seva composició la majoria porten una proporció d’aigua superior a la llàgrima humana, electròlits i altres components segons els quals tenim diferents tipus i densitats de llàgrimes artificials:
- Alcohol polivinílic i derivats: Liquifilm llàgrimes, Liquifresh, Filmabak.
- Povidona: liquifresh, Oculotect.
- Carmelosa sòdica al 0.5-1%; Viscofresh
- Hipromelosa: Acuolens.
- Hialunorato sòdic 0.1%: Hyluprotect, Vislube
- Carbopol: Siccafluid gel.
- Vaselina Filante (greix): Lacrilube pomada.
Moltes llàgrimes artificials contenen additius tipus tampons (mantenen el Ph de la llàgrima) i conservants (eviten la contaminació per gèrmens).
Actualment hi ha preparats en monodosi sense conservants per als usos freqüents i crònics disminuint així l’efecte tòxic paradoxal que aquests preparats poden tenir si se n’abusa sense control mèdic.
En els casos severs d’ull sec hem complementar el tractament amb gels o pomades d’ús nocturn.
Font:
Dr. Rafael Vila. N. Col. 27336
