Malalties oculars parasitàries

Les infeccions parasitàries poden danyar diversos teixits oculars, el que causa disfunció visual. El 1950, Wilder va descriure el primer cas en què les formes larvàries de nematodes intestinals (nematodal Ascaridoidea: Ascaris, Toxocara, Ancylostoma, Necator, i Strongyloides) es consideron com la causa de la malaltia intraocular. Aquesta revisió se centra en dos dels trastorns associats amb les infeccions parasitàries: toxocariasi ocular i neuroretinitis difusa unilateral subaguda (DUSN).

Toxocariasis ocular y la reuroretinitis

Encara que la toxocariasi ocular i la reuroretinitis difusa unilateral subaguda no es troben àmpliament distribuïdes per tot el món, creiem que és de gran valor per l’oftalmòleg general l’estar familiaritzat amb les seves diferents presentacions, a causa del pobre pronòstic visual que comporten.

A l’article complet, consutable en format PDF al final d’aquest resum, es tracta sobre el diagnòstic d’aquestes malalties oculars parasitàries i sobre el seu tractament.

Toxocariasi ocular

La infecció humana per Toxocara, un nematode comú que infecta als gossos i gats, poden prendre una de dues formes: larva migrans visceral i ocular toxocariasi. Les característiques de la infecció dependran del nombre de paràsits, el lloc de la infecció, el comportament migratori i de la resposta del sistema immunològic.

La larva migrans visceral es caracteritza per la participació sistèmica generalitzada, a causa de les capacitats de migració de les larves de la segona etapa de Toxocara canis. Típicament es presenta en els nens d’entre 6 mesos i 5 anys. La malaltia és generalment autolimitada i subclínica, però, la febre, manifestacions pulmonars, hepatomegàlia, eosinofília, pal · lidesa, irritabilitat, anorèxia i malestar general poden ocórrer.

D’altra banda, la toxocariasi ocular apareix en pacients de major edat, amb una edat mitjana de 7,5 a 8,6 anys. Diversos estudis han revelat Toxocara i altres larves migrans visceral com la causa de la inflamació intraocular en el 9,4% de les uveïtis pediàtriques.

Neuroretinitis difusa unilateral subaguda

DUSN va ser descrit per primera vegada per Gass et al. i Gass i Scelfo el 1978. Ells van descriure 29 pacients entre les edats de 5 i 22 anys amb pèrdua severa de visió en un ull, vitritis, papilitis lleu, i brots recurrents de evanescents, de color blanc grisenc lesions que afecten la retina externa i l’epiteli pigmentari. Aquestes lesions solen ser seguides per la pèrdua progressiva del camp visual, atròfia òptica, estrenyiment dels vasos principals de la retina, despigmentació difusa i focal de l’epiteli pigmentari de la retina a través del fons d’ull, i una moderada a marcada reducció de la amplitud de l’ona b en l’electrorretinograma multifocal. Anteriorment, aquesta condició es denominava “síndrome de wipe-out unilateral”.

DUSN és més prevalent al sud-est dels Estats Units i el Carib, encara que han estat reportats alguns casos en molts sectors dels Estats Units, Canadà, la part nord d’Amèrica del Sud, Europa i Xina.

Als Estats Units, DUSN és causada probablement per almenys dos nematodes diferents. La més petita, Ancylostoma caninum, fa entre 400 i 1.000 m de longitud i té un diàmetre d’aproximadament una vintena part de la seva longitud. Es troba principalment al sud-est dels Estats Units, el Carib i la part nord de Sud Amèrica. Un nematode més gran, Baylisascaris procyonis, fa entre 1.500 i 2.000 m de llarg i és responsable de DUSN al nord dels Estats-Units del Mitjà Oest i en algunes parts de Brazil.